La Tribuna de la Fundació Catalunya Oberta va acollir aquest primer dilluns de mes Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat i un dels impulsors d’Hereus UDC 1931, el moviment que ha trencat amb el corrent oficial d’Unió per donar suport a la independència i al president Artur Mas. Sota el títol “L’estat català i la revolució del coneixement”, la conferència va girar al voltant de la transformació que ha viscut Catalunya en els darrers quinze anys en l’àmbit del coneixement així com de la necessitat de comptar amb un estat propi per poder completar aquesta transformació.Castellà va començar oferint una sèrie de dades per demostrar el bon paper que està fent el país en l’àmbit de la recerca. Per exemple, amb el 0,1% de la població mundial, Catalunya publica més de l’1% de la producció científica global, i amb l’1,5% de la població europea, té el 3% de la producció científica d’Europa. Respecte el centres de recerca -que va titllar d’estructures d’estat- va remarcar que el CRG està en la novena posició a la llista dels 100 millors centres biomèdics del món i que l’ICIQ i l’ICFO estan considerades les primeres institucions mundials en química i en física respectivament. Va remarcar, a més, que competeixen amb centres del món que reben el doble, el triple o el quàdruple d’inversió pública.
En el terreny de les universitats Catalunya no pot presumir tant, però tot i així Castellà va donar una dada positiva: “La Pompeu Fabra, la UAB i la UPC estan entre les cinquanta millors universitats amb menys de cinquanta anys, i d’aquestes al món n’hi ha 30.000!”.
També va voler deixar clar que la recerca feta al país dóna resultats interessants per a la resta del món. Per exemple, la recerca catalana publica un gran nombre d’articles a les revistes Nature i Science. Mentre que Alemanya publica a l’any 22,2 articles per milió d’habitants i França 18,2, Catalunya en publica 32,8. Espanya, sense Catalunya, només 6,7.
El repte, va explicar el ponent, és que aquesta gran capacitat de generar coneixement es vegi reflectida en un augment del teixit empresarial. Per exemple, Israel té 4.800 start-ups i Catalunya només en té 280. A més, un 20% del PIB d’Israel ve d’empreses que no tenen més de deu anys. Inspirant-se sobretot en el procés que ha dut a terme Israel en l’última dècada, Castellà va assegurar que s’estan prenent mesures per posar les condicions per generar aquest creixement de nova empresa. Ara bé, va advertir que moltes de les mesures que li recomanen els israelians no es poden dur a terme perquè la Generalitat no té les competències necessàries.
En aquest context, Castellà considera imprescindible que Catalunya pugui regular-se per poder fer el salt: “L’Estat espanyol no anirà en aquesta línia perquè no respon al seu model econòmic. Encara que políticament ens entenguéssim, tenim models de desenvolupament a mig i llarg termini completament diferents”.
El secretari d’Universitats i Recerca va fer un paral·lelisme entre la Catalunya de mitjans del segle XIX i la del principi del segle XXI. El procés de revolució industrial del segle XIX va comportar un gran dinamisme econòmic i cultural que, juntament amb la crisi de l’estat espanyol per la pèrdua colonial, va derivar en el naixement del catalanisme polític. “L’estat espanyol no servia com a instrument per a la transformació que estava vivint Catalunya”, va apuntar Castellà. De la mateixa manera, va dir, actualment l’estat espanyol tampoc serveix com a instrument per canalitzar la revolució del coneixement de Catalunya. Segons el dirigent, aquest xoc de models ens ha de portar a una segona Renaixença. Aquest cop, però -“i aquí és on es trenca el paral·lelisme amb el segle XIX”-, ha de comportar la creació d’un estat propi.
Unió i el 27-S
Pel que fa a la crisi interna d’Unió, Castellà considera que “ha passat el que havia de passar”, en el sentit que, si bé fins ara les dues sensibilitats havien pogut conviure plegades, un cop s’ha posat la independència sobre la taula ha calgut prendre partit. “Unió no ha rebentat, s’ha clarificat”, va afirmar, afegint que el que ha passat al partit és una metàfora d’allò que està passant al país.
Segons el democratacristià, la part oficial d’Unió no tindrà recorregut polític, però va assegurar que això li importa “molt poc”. El que compta, va dir, és el que facin els sobiranistes. Així, aposta per la unitat dels independentistes, fins i tot si això passa per fer una llista sense polítics: “Encara que la fórmula sembli una mica rocambolesca, aquest acord és millor que un no-acord.” A més, troba que aquesta opció tindrà molta força de cara a l’exterior, que entendrà l’excepcionalitat d’una llista sense polítics.
Preguntat per si els grans capitalistes catalans seran una trava pel procés, Castellà es va mostrar convençut que estaran al costat dels vencedors. “No podem esperar que liderin el salt, però tampoc posaran gaires pals a les rodes”, va afegir. A més, va insistir que Catalunya, com a mínim, té un pla per esdevenir un país com Dinamarca a deu o quinze anys vista. En canvi, “Espanya no té un projecte de futur” per poder arribar a competir amb països com Alemanya o França i “això els grans capitalistes ho han de tenir en compte”.
El líder dels sobiranistes d’Unió considera que l’endemà de les eleccions, si guanya el Sí a la independència, començarà un procés “que no durarà divuit mesos” i que serà “molt complex”. Caldrà veure, va dir, si els polítics i la gent estan disposats a fer sacrificis. “Això és com anar a una guerra. I tenim l’exèrcit que tenim. Aquest és el repte”, va concloure.
Font: fco.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada