La notícia arriba quan fa pocs dies que dirigents socialistes i de més partits —però sobretot socialistes— de diversos països van demanar al Consell d'Europa d'estudiar el cas català i quan fa setmanes que el parlament de Dinamarca féu un pronunciament històric. La pressió diplomàtica espanyola ja no pot contenir l'impacte internacional de la revolució dels somriures catalana. Això ha estat el fruit treballat de cinc anys de feina constant i molt ben feta, al carrer i a les institucions. I ara arriba l'hora de capitalitzar-la. Una victòria contundent el 27 de setembre obrirà la porta, ho podem dir ja, a la internacionalització definitiva del procés d'independència i al procés constituent de la república.
Tanmateix, per a arribar-hi és imprescindible que la votació siga un referèndum i que siga interpretada així. I la creació de la llista civil ho assegura, això, perquè remarca l'excepcionalitat del moment. CDC i ERC ja hi havien donat suport i ahir ho va fer la CUP. Anem molt bé, doncs, i només cal advertir d'una cosa: que cal guanyar, que cal guanyar bé i que això és feina de tothom.
Ahir Quim Arrufat, de la CUP, va proposar que immediatament després del 27-S hi hagués eleccions constituents amb llistes de partit. Llistes separades. I va ser molt contundent a refusar tota possibilitat de formar part de cap govern d'unitat. Aquesta posició em preocupa per dues raons: perquè pot desanimar els votants del 27-S i perquè hem de ser conscients que, passe què passe, els mesos posteriors seran molt durs i també requeriran la màxima unitat política.
Però val més que anem pas a pas. Ja en parlarem, de què fem després del 27-S, quan siga possible de parlar-ne. Ara com ara, cal remarcar que ahir es van unir dues notícies magnífiques: que hi ha acord global en favor de la llista civil i que a fora entenen perfectament que aquesta és la via que portarà a un mandat democràtic. Celebrem-ho, comencem a preparar-nos i deixem que les coses seguesquen el seu curs. Pas a pas cap a la victòria —i això darrer ho dic perquè Sánchez-Camacho em va semblar que ahir feia servir el famós 'pas a pas cap a la derrota' parlant de la independència. I no em prenga per impertinent, senyora, però si de cas em sembla que la derrota serà la seua…
Font: VilaWeb
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada