Mariano Rajoy no negociarà. El patró polític espanyol ha estat sempre aquest quan s'arriba al cap del carrer. Pactar s'interpreta com una cessió vergonyant, sobretot quan hi ha en joc qüestions territorials, i l'Estat no cedeix. Res a veure amb el patró polític britànic, que busca solucions polítiques i accepta referèndums, que intenta consensos interns des del segle XVIII. La història dels dos països és la que és i no ho canviarem.
Aquesta actitud política inflexible, que ara també comparteixen PSOE i Ciutadans, imposava les seves regles a l'Espanya del segle XIX i fins i tot al XX, però s'ha afeblit en el món globalitzat. Mariano Rajoy té hores d'ara les de perdre, si a Catalunya el sobiranisme segueix fent les coses de forma coordinada i sense improvisacions, si no hi ha descontrol.
Rajoy adverteix amb la suspensió de la Generalitat a través de l'article 155 de la Constitució si aquesta engega el procés d'independència, i amb el control dels Mossos d'Esquadra a través de la nova llei de seguretat. Són advertiments que aguanten bé en les rodes de premsa, però de molt difícil aplicació, encara més si les institucions catalanes tiren pel dret. Llavors la internacionalizació del contenciós passaria automàticament a l'escena internacional, i el poder d'Espanya encara quedaria més discutit.
L'aplicació de l'article 155 té problemes seriosos, i és que d'entrada no es pot suprimir el Parlament que emana de la voluntat popular. Seria un cop d'Estat, literal. A més per intervenir l'executiu s'hauria de fer abans que res un requeriment al president de la Generalitat i aquest l'hauria de respondre. Deixa així la primera pilota al teulat de la part catalana, i aquesta podria decidir desentendre-se'n, amb la qual cosa l'aplicació de l'article estaria en dubte.
Però donem teòricament per fet que el govern espanyol passa a controlar alguns aspectes del govern de la Generalitat. Què passaria llavors si aquests serveis se li declaren en vaga?. No caldria ni una insubmissió al marge de la llei, per deixar en evidència davant la comunitat internacional el desgavell que estaria provocant l'Estat central. El Parlament podria demanar empara a la UE formalment, perquè seguiria en funcionament.
Els advertiments de Mariano Rajoy beneficien certament la imatge del líder del PP entre el seu electorat de l'Espanya interior, que veu amb desconcert el que succeeix a Catalunya. Però no és conscient que, a més de contribuïr a mobilitzar el sobiranisme ara que ha trobat la unitat, està tallant la gespa a les opcions de la tercera via, des d'Unió a Catalunya Sí Que Es Pot. Algú veu Ramon Espadaler, Lluís Rabell, o fins i tot Miquel Iceta al costat del PP mentre intervé la Generalitat? Si Rajoy usa la mà dura la Tercera Via no el podrà seguir. També per aquesta banda el sobiranisme tendirà a reforçar-se més i més. Ja ho hem vist aquests dies amb els regidors del PSC que s'han desmarcat de la direcció i han permès que Terrassa i Castelldefels s'adhereixin a l'AMI.
Si la llista unitària obté la majoria absoluta el 27-S i pot formar un govern fort (calen les dues coses), el govern espanyol ho té certament molt difícil. Si fossin britànics pactistes, l'independentisme segurament ja estaria desactivat. Però no ho són, i per això tenen ara les de perdre. Hi van de cara. Gràcies Mariano Rajoy.
Font: elSingular.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada