Gabriel Rufián: «Vull»

Vull un país de tots i per a tot.
Vull un país reflectit en una llista política i no una llista política de país.
Vull guanyar un país i no guanyar a un polític.
Vull no saber que és imposible i fer-ho tot.
Vull a la gent davant i als polítics darrere.
Vull que qui va perdre tant i a tants, ara guanyi per tant i per a tants.
Vull que qui va guanyar com va guanyar, ara perdi.
Vull guanyar a l'odi i al feixisme amb urnes de cartró i xiulets de joguina.
Vull enorgullir als que es van anar, als que estan i als que vindran.
Vull que ningú demani mai més perdó per ser el que vulgui ser.
Vull superar debats fratricides entre convençuts i anar al carrer a parlar amb indecisos.
Vull que ningú demani mai més perdó per ser català o parlar català.
Vull guanyar amb vots a les amenaces.
Vull ser el país que tants van imaginar.
Vull transmetre tanta emoció, tanta il·lusió i tant dolor, que aclapari a la por i al dubte.
Vull que ens mereixem guanyar.
Vull veure somriure eternament a qui passa calor i fred en una paradeta fa tant de temps.
Vull mil cognoms, mil llengües i mil orígens al meu país.
Vull al món impressionat un altre 11 de setembre.
Vull una altra plaça, una altra via i una altra avinguda repleta de mans entrellaçades.
Vull que tot això transcendeixi als partits.
Vull poder mirar als ulls al meu fill quan em pregunti què vaig fer per canviar-ho tot.
Vull que siguem millors, ser més i arribar més lluny.
Vull guanyar on mai, com mai i amb qui mai.
Vull que qui no vol vulgui, i qui vol sigui més generós que mai.
Vull que els més governin sobre els menys.
Vull que el poder constituent governi sobre el poder constituït, de veritat.
Vull que mai se li oblidi a ningú d'on ve ni qui és.

Vull que ningú sigui més que ningú per tenir un despatx o un diploma penjat a la paret.
Vull que siguem capaços d'interpel·lar a qui encara dubta.
Vull que els revolucionaris ho siguin de debò.
Vull que qui demana tant de temps un canvi, ara no enmudeixi.
Vull que qui mai ha estat valent ho sigui ara.
Vull que no perdem temps amb filies o fòbies personals.
Vull que qui no vulgui, no pugui o no cregui, s'aparti i observi.
Vull no decebre a ningú.
Vull que qui recordi aquella derrota, imagini aquesta victòria.
Vull que la gent prengui el Parlament mitjançant una urna.
Vull veure cues de gent enfront d'urnes i no cues de gent enfront de menjadors socials.
Vull que sempre tot es resolgui amb política.
Vull que la dignitat i decència basti per a tot.
Vull que arribin els millors i no els que es portin millor.
Vull menys despatxos i més places.
Vull que el meu fill no s'avergonyeixi de qui és, d'on és i de com és el que és.
Vull fer el que van fer els meus avis i els meus pares.
Vull que qui vulgui pugui i que qui pot deixi fer.
Vull menys realitats i més promeses.
Vull que siguem més generosos i pragmàtics que mai.
Vull que tenir la raó per primera vegada basti.
Vull una esquerra valenta i una dreta democràtica.
Vull que tot surti bé.
Vull el que tants mereixen tant.
Vull que qui vulguin autodeterminarse ho faci.
Vull que aquest poble sigui el que vulgui ser.
Vull una república.
Vull guanyar.
Vull una Catalunya lliure.
Vull una Catalunya justa.
Vull una Catalunya independent.

Font: elSingular.cat