Aquest estiu se'ns farà llarg, molt llarg. Tant de bo poguéssim fer un salt temporal i plantar-nos davant l'urna el dia 27 de setembre. El tema de les llistes electorals s'ha fet tediós i esgotador. Personalment, m'és ben igual si hi ha una llista única o tres, si hi ha polítics o no, si el cap de llista és blanc o negre. Tant és. Vull plantar-me davant de l'urna i votar independència. La unitat dels que volem la independència és inexorable, i és irrellevant si arriba abans o després de les eleccions. A l'hora de votar la declaració d'independència al Parlament tots hauran d'anar a l'una, vinguin d'una llista o de tres. No conec cap independentista convençut que estigui disposat a votar un partit unionista per castigar els partits sobiranistes. Pel que fa als indecisos, trobaríem arguments a favor i en contra de la unitat per atraure'ls. Per això insisteixo que m'és ben igual el que facin, sempre que em deixin votar independència el 27-S. I tinc la sospita que més enllà del nucli dur d'activistes hipercompromesos que batallen de manera virtual i fan lobby per una o altra opció, la gran majoria de la ciutadania independentista es mira tot plegat amb una barreja d'indiferència i cansament, en espera de poder votar i conformar una majoria absoluta sobiranista al Parlament català, que tiri endavant la independència. Tindrem la resta de les nostres vides per discutir si volem un país de dretes, de centre o d'esquerres. De moment, només volem la independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada