"Proclamarem la independència". Així de senzill. No m'havia imaginat mai que aquesta frase la pronunciés algú d'aquesta manera, sense aixecar la veu, amb la calma que confereix la raó. Raül Romeva ho va dir una sola vegada, no calia més. Tampoc no m'imaginava que un anunci d'aquesta envergadura el fes públic algú que ve de la tradició del PSUC, algú que, fins fa quatre dies, no s'hagués imaginat a si mateix al vèrtex de l'èpica nacional. Res no és com pensàvem que seria.
Però ahir vaig veure que independència és inexorable perquè aquest país està molt més viu que l'estat que el nega. Arribarà tard o d'ahora, només és una qüestió de temps. I també vaig constatar que aquesta generació ho intentarà. Guanyarà o perdrà, però ho intentarà. I contra la voluntat col·lectiva s'hi pot lluitar durant un temps, es poden endarrerir els terminis, però no hi ha manera de derrotar-la.
Hi havia país i hi havia projecte. Ara hi ha voluntat i determinació. Catalunya és a un pas de plantar-se davant del món. És a prop, ho veurran els nostres avis. Ara ho sé segur.
Font: elSingular.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada