LA NIT DEL 9-N va ser una nit d’eufòria. D’aquelles que solen disparar la natalitat, perquè hi ha molt a celebrar. I aquest calorós mes de juliol fa just nou mesos; per tant, som a punt de saber quina cara tindrà el que allà es va engendrar. Han sigut nou mesos llargs i plens de confusió i de nervis. En alguns moments va arribar a semblar que l’embaràs era psicològic, que allò havia sigut un miratge, que no donaria cap fruit. Però no, el naixement serà els propers dies, i ja hi ha data de bateig, el 27-S. Ara som en la recta final, sortint de comptes i, segons algunes ecografies, seran trigèmins, d’altres parlen de bessons no idèntics, i alguns creuen que serà una sola criatura. Finalment s’ha optat pel part natural, i s’ha encomanat a la societat civil que faci de llevadora. Els ginecòlegs en algun moment han sospitat que caldria fer servir fòrceps, perquè hi havia la sensació que la criatura s’havia girat i no tenia cap ganes de facilitar el part.
Els embarassos poden arribar a ser tensos, perquè esperes i esperes, i et crees expectatives, i et vas imaginant la cara que tindrà, a qui s’assemblarà, què en dirà la gent. Tens molt temps per pensar-hi, massa. Però tothom que ha tingut canalla sap que en un moment tot es precipita. Trenques aigües, vénen les contraccions, que són doloroses, surten les criatures, fan el primer plor, els diem per primer cop el nom que havíem pensat, els veiem la cara i sabem que ja és ell o ella. I els estimes tal com són, i els protegeixes. I et desvius per ells. Tinc la sensació que en els propers dies es produirà el naixement, sabrem si és part múltiple o no, començaran les visites a la clínica i s’anirà veient si és o són les llistes més boniques del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada