La caverna mediàtica

Quan parlem de la caverna mediàtica ens referim al mite de la caverna del filòsof grec Plató. El mite de la caverna explica la història d’uns homes que vivien en una cova, il·luminada per una foguera, de manera que només podien veure davant seu les ombres projectades per la llum de la foguera. Els homes pensaven que aquestes ombres eren la “realitat”, perquè mai no s’havien imaginat que podien sortir a l’exterior de la caverna i comprovar que les ombres només són projeccions dels objectes reals. Però si un dels homes aconseguís sortir i tornés a entrar per convèncer els altres que fessin el mateix, els altres se’n riurien, li dirien que ha perdut el seny i intentarien quedar-se sempre dins de la caverna, on se senten segurs amb la seva interpretació de la realitat.

Quan ens referim a alguns mitjans de comunicació amb seu a Madrid com a “la caverna mediàtica” (terme inicialment atribuït a la premsa esportiva, però que s’ha estès a mitjans d’altres tipus d’informació) ho fem per evidenciar el mateix fenomen descrit per Plató en el seu mite: cal defensar a ultrança la pròpia interpretació de la realitat, perquè qualsevol petit detall que l’amenaci ha de ser necessàriament dolent.

N’hem vist, i en veiem, exemples cada dia: quan es personalitza el procés cap a la independència en Artur Mas, com si un dia s’hagués llevat amb el caprici de crear un estat nou i ens hagués narcotitzat a tots perquè el seguíssim, Quan s’insisteix en que l’ANC es finança amb fons públics, per bé que no ho han pogut demostrar cap dels cops que els ho hem demanat. Quan anuncien des del 2011 que el procés es desinfla. O quan ens diuen que som uns nazis jueus jihadistes, cosa que, evidentment, és una triangulació impossible.

De cara als seus lectors s’estan posant en un compromís a ells mateixos, perquè de tant prometre que l’independentisme és un suflé, quan s’acabi declarant la independència aquests lectors miraran cap als mitjans i els preguntaran “No ens havíeu promès que això no passaria mai?” i aquests no sabran què dir. De cara a la pràctica del periodisme és difícil negar quantes normes deontològiques s’han passat pel folre amb la publicació de mentides, algunes notícies manipulades i d’altres sense haver-se molestat en contrastar.

De cara a l’independentisme, la caverna mediàtica tindrà l’efecte que cadascú de nosaltres li permetem. Ja fa temps que succeirà i seguirà succeint, segurament cada cop amb més intensitat: ens amenaçaran dient que quedarem fora de la Unió Europea (cosa que no pot passar segons els tractats internacionals en vigor), ens mentiran, ens acusaran de coses que no fem –com separar, odiar i dividir la societat- i, fins i tot ens poden intentar subornar amb alguna oferta colonitzadora, d’aquelles que esperen que a nosaltres ens enlluerni però a ells els costi ben poc i, fins i tot, no tinguin ni la menor intenció de fer-la realitat. Segles d’incompliments dels pactes, els avalen.

Ells viuen a la seva caverna i no podem impedir-ho. Però sí que podem impedir que el seu discurs es posi com un núvol sobre la il·lusió que ens fa donar-nos l’oportunitat de començar a fer un país des de zero. Només estem exercint un dret humà, col·lectiu, que tenim. Perquè és un dret inherent i això vol dir que ningú no ens el pot concedir ni ens el pot prendre.

Joan Salvador Vilallonga

Psicòlegs per la Independència – Assemblea Nacional Catalana