«Potser no és un mal auguri que hagi costat tant la unitat independentista. Després del desgast, vindrà el "turbo". Ja va passar amb el 9N»Fer "in extremis" allò que semblava descartat o impossible s'està convertint en una especialitat del procés sobiranista català. Va passar en els moviments previs al 9 de novembre, quan semblava inassolible un acord sobre la pregunta que s'havia de formular a la ciutadania. El mateix 9-N, anul·lat, prohibit i perseguit per l'Estat, va ser possible en l'últim moment, malgrat les amenaces d'última hora, brillantment ignorades pel Govern, per desenes de milers de voluntaris i, sobretot, per prop de dos milions i mig de ciutadans. Definitivament, aquest procés sembla abonat a una certa èpica.
Potser no sigui un mal auguri que hagi costat tant l'acord unitari independentista. Com vam veure l'any passat, després de mesos de desgast, vindran setmanes del "turbo". El moviment del "sí" pot, finalment, posar la directa i mirar només cap a endavant. L'independentisme dissenya el 27 i, sobretot, el 28 de setembre, mentre l'unionisme es queda, de moment, fent el badoc. Oh sorpresa! Resulta que el Mas i Junqueres han aparcat les desavinences contra tot pronòstic, matant tantes esperances que havien posat els partidaris del fracàs del procés (Rajoy, Sánchez, Iglesias, Rivera, Iceta, Camacho, Duran...). Que hi hagi una segona candidatura independentista, la de la CUP-Crida Constituent, facilita que el "sí" a la República Catalana competeixi també en el terreny electoral de l'esquerra alternativa. Així no queda cap flanc al descobert.
La partida va de debò. Ja ningú no pot negar que el "sí" o el "no" a un estat independent de Catalunya serà la lectura bàsica que es farà del resultat del 27-S a tot arreu. A Barcelona i a Madrid, indiscutiblement. Però també a Brusel·les, a París, a Berlín i a Washington. És significatiu que Miquel Iceta, hagi llançat ràpidament el concepte "anomalia democràtica" per sortir al pas d'una confluència independentista que no li convé. És tant com admetre la situació d'excepcionalitat política que neguen aquells que, com el primer secretari del PSC, no voldrien de cap manera que el 27 tingués un caràcter plebiscitari. La unitat independentista era el que més por feia a les seus polítiques de Madrid i a les seves sucursals a Catalunya. Dissortadament per a ells, aquesta unitat d'acció s'ha aconseguit.
El govern espanyol del PP i el "nou" PSOE de les grans banderes espanyoles passaran del sarcasme i la burleta inicials a una oberta hostilitat contra el moviment independentista. Ja veurem com es concreta la previsible ofensiva de l'Estat a mesura que ens acostem a la data electoral. Probablement no faltarà qui, des de la Moncloa, intenti activar el batalló de "la Gloriosa" (promoció d'advocats de l'Estat de l'any 1996, amb forta presència i influència en l'administració Rajoy) mirant de trobar alguna esquerda legal per impugnar la candidatura unitària o vés a saber si fins i tot les eleccions. Aquest cop ho tenen molt complicat. No podran evitar unes eleccions que, en cas de victòria independentista, tindran conseqüències i no només sobre el futur de Catalunya, sinó també sobre el moribund sistema polític espanyol de 1978.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada