Sala-i-Martín qualifica de “vergonya intel·lectual” les balances fiscals del PP

L’economista ens remet a un article de l’any passat per respondre a les balances fiscals que ha presentat l’Estat aquesta setmana

Sala-i-Martín ha qualificat els ‘comptes territorialitzats’ del ministeri, de “vergonya intel·lectual”. A l’economista el va sorprendre que De la Fuente es prestés a un exercici d’ocultació de dades com són les balances fiscals presentades pel ministeri, com ja va fer igualment l’any passat.

Un punt de partida erroni

Per l’economista català, les balances són una resposta correcta a una pregunta concreta. En aquest cas, aquestes balances responen a la qüestió: “¿Si Catalunya fos independent, quants diners nets addicionals tindria la Generalitat un cop tingudes en compte totes les noves despeses que hauria de pagar i que fins ara feia el govern central?” La resposta de 8.455 milions no està malament, però segueix essent una dada errònia perquè s’ha intentat minimitzar al màxim ja que l’objectiu de Montoro, com ja va dir era “fer unes balances per no donar munició al sobiranisme català”.

Un dèficit fiscal real de 16.000 milions

Els diners addicionals de la Generalitat no són els mateixos que els que tindria Catalunya. Aleshores s’hauria de fer el càlcul mitjançant el mètode del flux monetari, que el ministeri ha obviat. El PIB de la Catalunya independent augmentaria en 16.000 milions. Sala-i-Martín denuncia que els diners gastats a Madrid no tenen perquè repercutir en tots els ciutadans de l’Estat espanyol tal i com pressuposa el ministeri. “¿Ens beneficia molt, als catalans, el Museu del Prado?”. “el salari d’un ministre que ataca la llengua catalana no pot beneficiar igual els catalans que els no catalans”. L’economista creu que De la Fuente fa un càlcul sobre un supòsit gratuït, arbitrari i gens científic.

Els comptes de Madrid són una “farsa”

Sala-i-Martín qualifica de “farsa” els comptes de la Comunitat de Madrid, que des del ministeri diuen que presenta el doble de dèficit fiscal que Catalunya. “La realitat és que, segons De La Fuente, el 85% d’aquestes despeses es fan “per als no madrilenys” i, per tant, no s’assignen a Madrid malgrat que es fan a Madrid. I, esclar, si els madrilenys paguen els impostos que els pertoquen i, en canvi, el 85% de les despeses que es fan a Madrid les assignem a les altres comunitats, ens surt que Madrid paga molt i rep poc. ¿Resultat? Un dèficit de la balança fiscal gegantí, cosa que porta tot de madrilenys a dir que els més perjudicats són ells! Això és una gran mentida.”

Font: Directe.cat