Vicent Partal: "La democràcia, amb la pell i l'os"

El diputat Joan Coscubiela, d'ICV, denunciava dissabte que el govern espanyol havia publicat un macrodecret llei que afectava vint lleis i que ocupava 182 pàgines del BOE. Coscubiela donava encara una notícia més contundent: en aquesta legislatura ja s'han aprovat més decrets llei que no lleis. Cinquanta-cinc lleis ordinàries contra cinquanta-sis decrets llei. Recorde que les lleis les fa el parlament i els decrets llei els dicta el govern, però teòricament només en casos d'urgència.

També la setmana passada, el prestigiós advocat barceloní Jordi Domingo avisava de les conseqüències de les reformes empreses pel PP en diversos camps i es demanava, sense embuts, si no som davant un cop d'estat.

Són dues opinions, autoritzades, entre moltes més de les que contemplen alarmades la deriva autoritària del govern de l'estat, que en el cas de la consulta és tan evident que no cal ni comentar-ho.

En una democràcia hi ha uns pocs principis bàsics. Que tothom té un vot i només en té un. Que la veu de la majoria mana, però des del respecte a la minoria. I que els tres poders bàsics que organitzen la convivència resten separats. El govern governa, el parlament fa les lleis i la justícia les aplica.

Sense aquesta divisió de poders no hi ha democràcia. I de totes les perversions possibles la pitjor és que siga el govern que governe, faça les lleis i impartesca justícia, tot alhora.

I això, exactament això, passa ara mateix a l'estat espanyol. El govern fa les lleis --ja ha fet la majoria de les lleis sense comptar amb el parlament-- i administra justícia a còpia de manipular i pervertir les institucions judicials, posant-hi jutges que obeeixen cegament la causa partidista i no pas la llei.

El retrat és simplement tenebrós…

Font: VilaWeb