dimecres, 16 de juliol del 2014

Marc Costa: "Només depèn de nosaltres"

Estem en un moment històric, a les portes d'assolir la nostra emancipació nacional, però paradoxalment encara existeixen molts dubtes entre la societat catalana sobre la nostra capacitat de poder dur a terme la consulta que ha de permetre manifestar democràticament la voluntat política del poble català, així com també sobre la viabilitat d'una eventual Catalunya independent.

En altres paraules, no ens acabem de creure el procés i no acabem de confiar amb les nostres possibilitats, la qual cosa no fa res més que debilitar-nos.

El proper dia 9 de novembre votarem. I votarem perquè el poble català vol votar, expressar democràticament a través d'una consulta la seva voluntat política. I, en qualsevol cas, haurà de ser l'Estat espanyol qui sigui qui retiri coercitivament les urnes que s'hauran distribuït per tot arreu del territori nacional. Però aleshores, la seva prou ja debilitada imatge internacional, especialment després dels darrers escàndols de corrupció, quedaria definitivament ensorrada per haver impedit per la força un exercici democràtic i pacífic com aquest.

I sobre la viabilitat d'una eventual Catalunya independent, és absurd dubtar-ne, especialment si tenim en compte els nombrosos estudis realitzats per prestigiosos economistes, juristes i experts en altres camps científics. I és absurd perquè encara no hem vist cap estudi amb la mateixa rigorositat que acrediti el contrari, llevat les reiterades absurdes i ridícules amenaces procedents de polítics espanyols. I, a més, el futur que ens depara en el supòsit de que no esdevinguem independents no és precisament esperançador.

Però abans hem de ser capaços de mostrar i reafirmar, una vegada més i de forma massiva, la nostra voluntat d'esdevenir independents arreu del món. Cal que la concentració que organitzarà l'ANC per al proper 11S sigui un èxit absolut. El 2012 vam reivindicar a Barcelona la voluntat de Catalunya d'esdevenir un nou Estat d'Europa; l'any següent vam mostrar al món la Via Catalana, és a dir, el camí que ens ha de conduir cap a la independència, enllaçant-nos de la mà per tot el territori nacional, des d'El Pertús fins a Alcanar; i, enguany, formarem la gran V, de Via, de Voluntat, de Votar i, com no, de Victòria, omplint els dos carrers més importants de Barcelona, la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes, confluint finalment a la Plaça de les Glòries Catalanes.

I perquè això sigui un èxit, cal que ens ho creguem d'una vegada per totes. No ens podem distreure en terceres vies ni camins alternatius que no ens duran enlloc i, sobretot, cal seguir treballant com fins ara, mantenint l'esperit pacífic i constructiu que hem mostrat fins aquest moment, sense caure en provocacions i discussions estèrils. Perquè si un poble vol una cosa, no hi haurà res que el pugui aturar. I el poble català vol votar i, per tant, no en dubtem, votarem! Ara és l'hora!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada