Albert Om: "Carta a Jorge Fernández Díaz: 'Us quedareu cecs'"

L’any 1950, quan vostè va néixer, els capellans amenaçaven els nens dient-los que, si es masturbaven, es quedarien cecs. Les seves profecies d’aquests dies sobre les plagues bíbliques que cauran sobre una Catalunya independent recorden les d’aquella època, trista i sòrdida.

La jerarquia catòlica controlava l’educació i donava doctrina i cobertura moral al franquisme. Utilitzava les legítimes creences personals per tenir la gent acollonida, a través de dogmes de fe. El sexe, que podia i hauria de ser un espai de llibertat, també convenia reprimir-lo, tenir-lo sota control. Als col·legis religiosos, els adolescents eren advertits de tots els mals que patirien si gosaven experimentar amb el seu cos. El nacionalcatolicisme va fer molt mal i encara avui en paguem les conseqüències.

Vostè, que als anys 90 era la cara dialogant del PP de Catalunya (cosa que li va costar ser rellevat per Aleix Vidal-Quadras), ara s’ha convertit en la foto més en blanc i negre del govern de Mariano Rajoy. El perquè d’aquesta transformació és un misteri fins ara no explicat. Aquella cara amable s’ha transformat en un rostre sever. El càrrec suposo que marca molt. Només cal fer la llista dels seus predecessors: Martín Villa, Barrionuevo, Corcuera, Mayor Oreja i Acebes, el millor de cada casa, vaja. Però algunes veus també parlen d’una sobtada conversió religiosa que vostè va patir un dia i que l’ha portat a ser un home de l’Opus Dei, de missa diària i de vida estricta.

Juntament amb els ministres Wert i Gallardón, forma el trident sobre el qual s’ha edificat un neonacionalcatolicisme, que intenta retallar les llibertats d’expressió i de manifestació, que vol enviar les dones altra vegada a Londres a avortar, que pretén fer viatjar l’escola cap als temps d’El florido pensil, que col·loca reixes amb ganivets esmolats a Ceuta i Melilla, i que ha decidit assenyalar el camí de l’infern a tots els catalans heretges que no es conformen a formar part d’Espanya por la gracia de Dios i volen experimentar amb llibertat noves formes d’organització política.

Resumint, que si anem jugant amb la independència, ens quedarem cecs. Com aquells nens i nenes dels anys 50, que un dia van desobeir les amenaces i van comprovar amb sorpresa i alegria que no només no es quedaven cecs, sinó que no hi ha res més revolucionari que el plaer de sentir-se lliure.

P.D.

Dogma de fe del neonacionalcatolicisme: la Constitució són les Sagrades Escriptures i qui gosi saltar-se-la rebrà el càstig diví. Aquest és el nivell del debat: els governants utilitzant amb els adults els mateixos arguments que els capellans amb els nens ara fa 60 anys.

Font: ara.cat