Per a bons patricis: "De quan trencar la legalitat espanyola"

Avui que els nordamericans celebren la seva independència, alguns de nosaltres, els catalans, ens trobem debatent la millor manera de seguir les seves passes. El moment culminant del nostre procés envers la plena sobirania s'esdevindrà quan, en aplicació de la Declaració de Sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya el gener de 2013, les institucions catalanes trenquin formalment per primera vegada amb la legalitat espanyola. Ras i curt, es prefiguren dos moments per dur-ho a terme: portant la Consulta convocada pel president i suspesa pel TC fins al final o mitjançant una Declaració d'Independència al Parlament, posterior a unes eleccions que hagin expressat un inequívoc mandat democràtic. Darrerament, opinadors com en Pere Cardús, per exemple, s'han postulat clarament en favor de la segona opció. Discrepo profundament. I aquesta disparitat de criteris al respecte, em temo, és un dels principals obstacles que haurem de superar en els mesos decisius que s'apropen. Crec que complir amb la Consulta, tant sí com no, és la millor opció i no només perquè existeix un acord social i polític més ampli a l'entorn de la Consulta que davant qualsevol altre escenari substitutori.

Des del meu modest punt de vista, organitzar la Consulta d'acord amb la nostra pròpia legalitat, ignorant la seva, és el millor escenari possible per fer patent davant del món que marxem de l'Espanya que ens impedeix manifestar democràticament la nostra voluntat. El respecte al principi democràtic, al dret de vot, farà que la nostra causa es vegi molt reforçada. Impedir la Consulta físicament obligarà el govern espanyol a aplicar mesures de coerció que ensorraran completament la legitimitat de la seva posició. Per portar fins al final la Consulta, la Generalitat només haurà de mantenir en marxa un dispositiu organitzatiu ja engegat; després, si físicament s'impedeix la celebració, la Declaració d'Independència serà la successió lògica derivada dels mecanismes repressius aplicats com a represàlia contra l'autonomia de Catalunya. En canvi, en cas de renunciar a la Consulta i passar a plebiscitàries, el nou Parlament tindrà la pilota a la seva teulada: la Declaració d'Independència podria derivar en ridícul perquè la càrrega de la prova (és a dir, si s'exerceix o no immediatament una plena sobirania real al carrer) la tindria la Generalitat, en escenaris, com ara el fiscal, on no sembla que pugui estar encara preparada per exercir-la. No deixem escapar, doncs, la nostra oportunitat més eficient.

Font: perabonspatricis.cat