Per això cal que hi siguem tots. Que hi siguem amb el mateix entusiasme i amb la mateixa alegria que els anys anteriors. Que hi siguem decidits a sobreposar-nos a qualsevol obstacle que ens vulga barrar el pas. Que hi siguem confiats en la nostra força. Segurs que res no ens pot aturar si nosaltres no afluixem.
No hem arribat fins ací gràcies al regal de ningú. Això ens ho hem guanyat a pols, com a poble. Tenir aquest dia a tocar és el resultat de tants cartells penjats, de tantes conferències preparades, de tants pamflets escrits, de tantes conspiracions somniades, de tants quilòmetres caminats, de tants llibres escrits, de tants piulets acumulats, de tantes reunions que semblaven no acabar-se mai...
Milions de persones han fet durant anys tant com han pogut per portar-nos a tocar de la independència. Cadascú des del seu lloc, des de la seua feina, de la més callada a la més pública, de la més avorrida a la més excitant. I ara sí, finalment, ha arribat l'hora.
Aquesta és l'hora, doncs. L'hora de manifestar-nos, d'eixir al carrer i de dir que volem ser independents. L'hora d'engegar la roda que ens portarà a votar el 9 de novembre. L'hora de conjurar-nos per crear junts un país millor. L'hora de fer impossible cap pas enrere. L'hora de concretar finalment com el Principat deixa de ser una comunitat autònoma d'Espanya i passa a ser un estat independent. El nostre segon estat, després d'Andorra i abans dels que un dia vindran, també, més enllà del Sénia.
Prepareu-vos per escriure la història.
Font: VilaWeb
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada