"El CATN ens ancora i aferma en el camí que cal fer. Però caminar-hi depèn de cadascun de vostès, estimats amics"Reclosos en la gàbia en què l'autonomia ha convertit el nostre país, hi ha qui pensa amb serenitat, globalment i estratègicament, quina podria ser la porta per sortir-ne. El professor Carles Boix, catedràtic de ciències polítiques a la Universitat de Princeton i membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, n'és un. Rigor, independència de criteri, escrupolositat científica, prestigi internacional i una subtil, lacerant i noucentista ironia el caracteritzen. El senyor Boix té la rara virtut, escassa en els nostres dies, de no només dir el que pensa sinó de pensar el que diu.
Recordo que fa uns mesos, el professor Boix feia la següent recomanació: "Jo demanaria al govern actual que obrís un procés d'independència seguint aquest passos: a) declaració institucional del parlament favorable a obrir el procés d'independència; b) formació d’una comissió per a determinar les decisions jurídiques i econòmiques a fer per separar-se d’Espanya; c) convidar l’estat espanyol a formar una comissió de negociació bilateral; d) presentar públicament el dictamen de la comissió del punt b; e) convocar eleccions amb el compromís de declarar la independència, si hi hagués una majoria de diputats sobiranistes". La "via Boix", doncs, articulava un procés net, lògic, clar, jurídicament inatacable i, em sembla, assumible per a qualsevol nacionalista català que aspiri a la normalitat de la pàtria.
I les coses han anat força en aquesta direcció, gràcies a un dels més grans encerts del "procés": el nomenament del Consell Assessor per a la Transició Nacional. Els deu informes que porta emesos aquest organisme, impecables i implacables, constitueixen ara mateix el corpus de doctrina més important que s’hagi construït mai en aquest país per aportar arguments –jurídics, econòmics, socials, polítics- en la definició, precisa, del camí cap a la independència. És un esforç immens, aclaparador en els mètodes d’anàlisi, energètic en les alternatives, trasbalsador en les conclusions. Sí, no només és possible la independència, sinó que l’única manera d’arribar-hi és amb el rigor i l’excel·lència que el CATN està assenyalant.
Tanmateix, com ve passant, a les propostes rigoroses i jurídicament plausibles fetes des del moviment independentista primer i ara des del mateix CATN, a l'altra banda no es troben més que vaguetats i opinions abstractes, quan hi ha sort –normalment, escup pànic i apocalipsi. Mai hi ha cap dada sobre la taula, ni un argument concret, només especulacions i amenaces. L’informe Margallo, que és el que més podria semblar-se als informes del CATN, és com comparar una platja de la Costa Brava amb Marina d’Or, Ciudad de Vacaciones.
Davant de tants crits i tant soroll embrutidor, calia expertesa, nivell i professionalitat. En definitiva, deixar entrar l’acadèmia i que l'alçada moral inqüestionable del seu prestigi científic, s'imposi per sobre de les bregues, la tàctica i fins i tot la bona fe, senzillament per la força de l’estudi, l'anàlisi i el coneixement. Ahir el Sr. Iceta carregava contra el CATN als qui qualificava de "bàrbars" i "bojos". L’insult es gira directament contra ell, com un bumerang, només comparant el Currículum Viate del Sr. Viver Pi-Sunyer i el seu. Aquesta és la importància del CATN, l’autoritat i el rigor acadèmic.
El CATN ens ancora i aferma en el camí que cal fer. Però caminar-hi depèn de cadascun de vostès, estimats amics.
Font: elSingular.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada