Montserrat Nebrera: "Junker juga a cartes"

«No es fàcil expulsar un país que ja n’és membre i és quasi bé impossible expulsar-ne persones que ja hi són dins»

Li ha faltat temps al nou president del Parlament Europeu, Jean-Claude Junker, per recordar que no s’entra a la Unió amb una carta. Imagino que fins aquí hi pot estar d’acord fins i tot qui va enviar la única carta que preocupa Junker. Compartirem que ni tan sols els ciutadans europeus que viuen i treballen a Catalunya només hi han pogut entrar després d’un procés llarg i feixuc, on l’estat de pertinença, que en el nostre cas fou Espanya, té la representació jurídica i política. Però, senyor Junker, estarem també d’acord en dues coses: no es fàcil expulsar un país que ja n’és membre i és quasi bé impossible expulsar-ne persones que ja hi són dins.

Una Unió Europea que ha fracassat de manera estrepitosa en la seva política de frontera, que no ha estat capaç de blindar-se jurídicament i geogràfica de manera que dissuadís qui venia de fora de fer-ho per canals irregulars, no pot ni imaginar com desfer-se de qui ja és tan ciutadà europeu com el que fa aquestes frívoles i dirigides afirmacions.

Ben és cert que la pressió que està exercint la diplomàcia espanyola sobre les instàncies internacionals, i que origina afirmacions d’aquesta mena, forma part d’una estratègia d’aïllament per part del govern central, al qual interessa menys la veritat de les amenaces que l’efecte psicològic sobre una opinió pública que sap voluble, i sobre un president de la Generalitat al que de forma frívola i irreflexiva vol deixar als peus dels cavalls.

Però aquesta estratègia, típica de les mentalitats de conquesta, triomfant en d'altres moments de la història per la força de les armes, es torna letal en un moment com el present: ni poden enviar canons, ni el dret invocat contempla un cas com el present, ni els interessos polítics de la Unió són inamovibles, ni, sobre totes les coses, ha pensat per un moment que el lideratge exercit per Mas aquest cop no és arrossegador, és més aviat d’acompanyament d’un procés popular. Per tot això, més li convindria al president Rajoy no incitar gent com Junker a jugar a cartes, i sí que hauria de complaure’s que hores d’ara el procés estigui en mans de gent assenyada i amb experiència, en comptes de voler empènyer els nostres governants cap a l’abisme. Aquest cop li pot esclatar la tàctica a la cara.

Font: NacioDigital.cat