El govern espanyol, que contínuament afirma que Espanya és un tot des de temps immemorials i predica els avantatges de mantenir-la unida fent pinya, és el mateix que, dia sí i dia també, legisla per perjudicar els interessos nacionals i econòmics d’una part d’aquest estat espanyol paradisíac, governat pel Partit Popular. L’ase dels cops és sempre Catalunya. Davant d’una situació tan paradoxal com aquesta, els catalans tenim dues opcions: la resignació o la revolta.
Potser perquè estem en temps de rebaixes i molts comerços ofereixen 2x1, el PP ha decidit que cal aprofitar el temps per si de cas se’ls acaba la majoria absoluta i els decrets que pretenen passar el ribot a les competències de la Generalitat s’aproven per desenes. Tots, amb l’objectiu de complir amb l’agenda recentralitzadora del govern del PP que voldria convertir, d’una vegada per totes, el Parlament de Catalunya en un parlament de fireta amb responsabilitats exclusivament administratives.
Definitivament tira endavant, per decret, la subvenció a l’escola privada en castellà. Els pares que portin el seu fill o filla a una escola que tingui el castellà com a llengua vehicular dels aprenentatges podran rebre un màxim de 6057€ per curs que, segons el decret, haurà de pagar la Generalitat.
Els estudiants Erasmus han vist com, des del 2011, el govern espanyol ha retallat la quantitat destinada al programa d’intercanvi europeu en un 70%. Aquest fet demostra, a la pràctica, que el govern espanyol no té gaire entusiasme per afavorir el desplaçament de joves estudiants a universitats estrangeres als quals s’ obren horitzons nous quan fan una estada de formació a una universitat d’un país estranger on poden aprendre a conviure i a respectar la diversitat de llengües i de maneres de viure. Està clar que la diversitat és un concepte desestabilitzador per al govern del PP. Millor que no viatgin tant perquè podrien esdevenir més crítics i més lliures.
El tema del port de Barcelona és indicatiu de l’extrem al qual ha arribat l’estat espanyol. Com que la gestió ha estat bona i s’han obtingut beneficis, cal que Catalunya en reparteixi el 50% entre aquells ports que, vés a saber si mal gestionats, han tingut pèrdues. Ja és cinisme!
Els pagesos catalans també reben. Un pagès català rep la meitat dels ajuts que rep un pagès espanyol. L’executiu de Mariano Rajoy ha reduït les aportacions que feia al pla de desenvolupament rural en un 74% la qual cosa ha obligat al govern de Catalunya a augmentar la seva aportació per no perjudicar més el sector. Aquesta situació es dóna, també, en el cas dels ajuts per a la dependència.
És a dir, en un context de crisi econòmica, l’estat, que tant ens estima ens escanya econòmicament d’una manera ferotge, pretén humiliar-nos nacionalment i actua amb Catalunya com si fos una colònia, una actitud impròpia d’una democràcia consolidada.
I, als catalans i a les catalanes, quina opció ens queda? La resignació o la revolta. I em sembla que majoritàriament, molt majoritàriament ja ho hem decidit. Amb un somriure, però la revolta.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada