Jordi Palmer: "Divorci o amputació"

La independència de Catalunya es percebuda de diferent manera segons el punt de vista que cadascú pugui tenir sobre l'afer, i tal i com deien Josep Maria Terricabras divendres i Carlos Floriano aquest dissabte, tots dos en el marc de la campanya electoral per al Parlament Europeu. L'independentisme veu el final del procés sobiranista com un divorci més o menys pactat, mentre que l'unionisme es decanta per denunciar-lo com una amputació.

Seria demanar massa que tothom ho veies igual, però és simptomàtic que mentre el sobiranisme considera la independència com la fi d'una relació d'igual a igual que, entre gent civilitzada, es pot arreglar de comú acord a partir de la negociació de les dues parts, els unionistes vegin una acció violenta -per molta anestèsia que hi posin- que a més deixaria invàlida a una part i inútil total a l'altra. I això sense oblidar que precisament aquests que tant ens estimen sempre es refereixen a Catalunya com una extremitat, és a dir, amb una part del cos necessària per treballar i produir, no per pensar i dirigir. En la mateixa metàfora retraten a la perfecció que en pensen de Catalunya, una part d'un tot de la qual treure'n profit, però tampoc essencialment vital.

I així estem, allà on l'independentisme reclama divorci, l'unionisme denuncia amputació. Ara només queda veure quina concepció en tenen de tot plegat els de la tercera via. Emancipació sense sortir de casa?

Font: naciodigital.cat