dijous, 1 de maig del 2014

Sí: 62,9% - No: 37,1% el 9 de novembre, segons el CEO

Gairebé un 63% de votants es decantarien pel Sí-Sí el 9 de novembre. Un 25,7% ho farien pel 'no' i un 11,4% per l'ambigu Sí-No, cosa que dóna un 63% a 37% per la independència si transformem el referèndum en binari. Són càlculs extrets de l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) publicada aquest dimecres, on per primera vegada es pregunta per la consulta. Els resultats són ben clars, però per la voluntat del CEO de reflectir el parer de la totalitat dels qui estaran cridats a les urnes pot confondre'n la interpretació. És per això que molts mitjans reflecteixen un 47% de suport popular al Sí-Sí. No és fals, però si tots els enquestats mantinguessin el que han expressat al CEO, el resultat del Sí-Sí seria del63%. Com és això?

En primer lloc, la base de tot plegat és que en tot referèndum d'autodeterminació els resultats reflecteixen només la gent que ha anat a votar. I pel que es desprèn de l'enquesta, només un 78% de ciutadans votarien segur avui en un plebiscit. D'això jaen traiem que l'abstenció seria d'un 22%, ja que aquest percentatge d'enquestats estan decidits a no votar, no ho saben o no han contestat. Així doncs, els percentatges del 'sí', del 'no' i del vot en blanc pugen. Un exemple: en el referèndum estatutari català de 2006, només van votar 'sí' 1,8 milions de 5,2 cridats a les urnes. I tot i això, el text es va aprovar amb una còmoda majoria, perquè només van anar a votar la meitat d'aquests 5,2 milions. Els que no voten, no es poden comptabilitzar. Tothom té dret a votar, però si no voten, no se'ls té en compte -encara que tothom s'omple la boca de falsa preocupació per l'alta abstenció el dia després de les eleccions.

En conclusió, un 47% de la ciutadania votaria Sí-Sí; un 8,5 Sí-No; un 19,3 No; un 2,5% optarà pel blanc o nul; i un 22,5% no sembla que votarà. A efectes pràctics, però, els resultats serien del 62,9% pel Sí-Sí i del 37,1% pel no (sumant les dues altres opcions). En cas que el vot blanc es computés, els percentatges baixarien al 62,2% pel sí, 36,7% pel no i 1% pel blanc. Els vots nuls mai computen. Deixem-nos d'orgues, de resultats de la primera pregunta, de resultats a la segona i de sumar variables que quedaran reduïdes. No obstant això, tot pot arribar a ser confús, és per aquest motiu que la millor manera de treure'n l'entrellat seria votar el 9 de novembre.

D'altra banda, la primera onada del CEO d'enguany apunta a una victòria per un escó de CiU a ERC en unes eleccions catalanes. Entre els dos sumarien majoria absoluta, amb 70 escons (ara en sumen 71), però la dada destacada és una altra: el bloc del dret a decidir sumaria entre 91 i 94 escons, fins a quatre més que ara, mentre que els unionistes no arribarien a 45 diputats. De la projecció per les espanyoles, destaca que CiU es mantindria amb una gran representació de 14 o 15 diputata com a primera força. Duran, la gran cara visible de la federació a Madrid, pot treure pit. És un avís per no infravalorar el seu suport. De les europees, el pronòstic del CEO mostra que els resultats destaparan les vergonyes del PSC: en un lustre, hauran passat del 34% dels vots a la meitat, un 17%. I per últim, sobre la valoració dels líders polítics, sorprèn que la primera posició sigui per David Fernàndez, de la CUP. I més, tenint en compte el poc suport electoral. Signe inequívoc que Fernàndez i la seva formació cauen bé. No han tocat sostre.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada