Iu Forn: "Un dia a la vida de qui percep crispació"

Surto de casa. Em creuo amb una veïna. Em diu bon dia. Percebo que em saluda amb odi i crispació. Li trencaria la cara, però només li escupo. Això sí, a l’ull, que cou més. Entro a comprar el pa. La fornera diu que s’han acabat les barres d’espelta integral amb pipes de carbassa i només en queden amb cereals. Aquest intolerable atac a la meva llibertat demostra que la fornera és independentista. Ho veig a la seva mirada. Per sort sempre porto a sobre un bat de beisbol. Li destrosso el local. Quan marxo percebo un gran silenci. A mi el silenci em crispa molt. Davant d’aquesta nova provocació, decideixo cremar el local.

Tinc gana. Entro en un bar. La gent seu en diferents taules i no en una de sola. Això demostra la fractura social que pateix la nostra societat per culpa d’actituds feixistes i intolerants com la de la veïna o la de la fornera. I com que jo no suporto els intolerants, m’indigno i decideixo actuar: vaig a la zona on l’amo del bar deixa els diaris a l’abast dels clients i els amago tots. Ha, ha, ha, aquesta gentussa no sap amb qui s’està jugant els quartos...

Surto del bar. Em trobo la família Díez Navarro amb els seus tres fills, en Desafío, l’Órdago i la nena, la Deriva. M’expliquen que, pobres criatures, viuen una situació irrespirable a l’escola. Llancen plàtans a la resta de nens i els nens, van i se’ls mengen (els plàtans, no els fills dels Díez Navarro). Naturalment es plantegen fugir d’aquest clima de preguerra civil. I això encara m’encén més. Crec que, finalment, sí, li trencaré la cara a la veïna. Estic tan fart d’aquest clima de violència i crispació...

Font: ara.cat