Jofre Llombart: "I després es queixen de l’abstenció"

"La líder del partit P dirigeix una formació que ha obtingut 246.000 vots. Si els 1,2 milions d’E i de C no són majoritaris no vull ni pensar què deuen ser 246.000 de P"

Amb independència de les idees que tingui cadascú, la reacció d’Alícia Sánchez Camacho i Maria Dolores de Cospedal als resultats electorals registrats a Catalunya són un clar exemple de perquè hi va haver tanta abstenció diumenge. És allò que coneixem com la desafecció dels ciutadans amb la política.

Alícia Sánchez-Camacho va assegurar que el moviment sobiranista no és majoritari a Catalunya perquè “CiU i ERC sumen 1.200.000 vots i a Catalunya hi ha 7,5 milions d’habitants”. Si és possible, oblidem-nos estrictament del debat sobre el procés polític que viu Catalunya i parlem només de xifres. Per tant, parlem que la líder del partit P assegura que el partit E i el partit C no són majoritaris perquè la suma de E i C ‘només’ s’ha emportat 1,2 milions de vots sobre una població de 7,5 milions.

Per començar, d’aquests set milions hauriem d’extreure els nens perquè no tenen dret a vot. Si resulta que no és bo barrejar els nens amb la política ni amb l’InfoK amb la Via, tampoc és pertinent comptar els infants al cens. Això ens deixa amb una població amb dret a vot de 5.317.789 persones. Bé, 1,2 milions de persones sobre un univers de 5,3 ja comença a ser una cosa respectable. Però com que la líder del partit P s’ha distingit sempre per proclamar un escrupulós respecte a les lleis, el vot que es comptabilitza és l’emès, el votat, el dipositat dins de la urna. I aquests, agradi o no, han estat de 2.532.629. Ah caram. 1,2 milions sobre 2,5. Això ja és la meitat.

Un detall: la líder del partit P dirigeix una formació que ha obtingut 246.000 vots. Si els 1,2 milions d’E i de C no són majoritaris no vull ni pensar què deuen ser 246.000 de P. A nivell espanyol P ha obtingut 4,1 milions de vots. En realitat, a l’Estat Espanyol hi ha 47 milions d’habitants. S’imaginen a algú que menystingués la victòria de P perquè hi ha 43 milions de persones que no l’han votat?

És més, els vots de P a Catalunya són menys de la meitat que els vots d’E i la meitat que els vots de C. Dit d’una altra manera: perquè P pugués empatar amb la suma de E i C (aquella que no és majoritària), P hauria de multiplicar per 5 els seus resultats. P no només va quedar per darrera d’E i de C sinó que van ser cinquens perquè també van ser superats per S i per I, una formació que –juntament amb E i C- dóna suport a una cosa que P i S s’oposen. Mai abans I havia estat més votat que P.

Tornem a dir les coses pel seu nom. Un truc que funciona bastant a la política i a la vida en general: intercanviar papers. Imaginar-se la situació contrària. Què hauria dit Alícia Sánchez-Camacho si hagués passat això:

• que el PP hagués estat la força més votada a Catalunya i amb 594.000 vots (els d’Esquerra).
• que el PSC hagués estat la segona força amb 549.000 vots (els de CiU)
• que CiU hagués perdut 350.000 vots enlloc d’haver-ne guanyat 100.000
• que ERC hagués perdut 108.000 vots enlloc d’haver-ne guanyat 400.000

Amb un escenari així (ascens imparable i victòria del PP, ascens moderat i segona posició pel PSC, caiguda d’ERC i desplom de CiU) el procés ja hauria acabat. I no caldria que ningú des de Madrid ho certifiqués: els dirigents polítics catalans serien els primers a plegar perquè si el moviment es basa en alguna cosa és en el suport ciutadà que rep.

El PSOE va perdre un 41% dels vots i Alfredo Pérez Rubalcaba plega. El PSE va perdre un 48% dels vots i Patxi López plega. El PSC va perdre el 49% i el PPC un 30%. I aquests dos partits que no són majoritaris van guanyar un 24% (CiU) i un 227% (ERC). I resulta que el que ha de recapacitar és Mas. Després es pregunten perquè hi ha gent que no va a votar, però no n’hi ha per menys. Si una política és incapaç d’interpretar correctament els resultats, d’admetre’n la proporció, ser autocrítica i preferir menystenir els vencedors enlloc de felicitar-los, difícilment confiarem en ella per gestionar el nostre dia a dia.

Les declaracions d’Alícia Sánchez-Camacho acabaven així: “no es poden traslladar lectures equivocades”. Totalment d’acord. És més hi afegeixo això: “No hi ha més que una lectura a Catalunya. Encara que a molts no agradi, s’ha de reconèixer que hi ha una clara majoria de votants independentistes”. Signat: Ignacio Fuentes, president de les Noves Generacions del PP de Sant Cugat del Vallès.

Font: elSingular.cat