ANNE APPLEBAUM és nord-americana, té 49 anys, un premi Pulitzer, dos grans llibres sobre el comunisme soviètic, un marit ministre d’Exteriors polonès, una columna al Washington Post i un projecte a Londres que vol ajudar les transicions democràtiques del món a partir de l’experiència exitosa de models com el polonès. La seva tesi és que se n’han sortit els països de l’Est que van fer el salt al capitalisme de pressa, sense temps que les oligarquies i la corrupció segrestessin les reformes. I que és decisiu haver tingut una elit alternativa i un teixit opositor organitzat i amb projecte propi, com va passar a Polònia. En podreu llegir una entrevista sencera al nou suplement Ara Diumenge, on compara les tàctiques de Putin amb les que descriu en el seu llibre sobre el Teló d’Acer de 1945. Quan parlàvem de la importància de la societat civil, de la gent que s’autoorganitza i pren la iniciativa per sobre de la política, sense que jo li demanés, va ser ella la que em va dir:
“Ahir vaig passejar de la Sagrada Família cap a l’avinguda Gaudí i hi havia moltes paradetes independentistes amb activitats per a nens i persones treballant-hi. Tenien tot l’aspecte de ser voluntaris, es notava que era gent amb molt d’entusiasme”. Li vaig confirmar que sí, que és gent que no cobra res i dedica hores i hores a l’ANC. I Applebaum va afegir, sense que li demanés res: “A ells els vaig veure, però no vaig veure cap estand per la unitat d’Espanya, i això és molt significatiu”. Em meravella com algú pot fer-se aquesta idea en uns minuts i alguna gent que passeja cada dia pels nostres carrers i observa la mateixa alegria en les mateixes paradetes hi vol veure tot el contrari. Sort de la gent viatjada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada