Per si encara quedés algú que confiés en no sé què d'una comissió al Congrés, l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart dóna un cop de porta a la possibilitat d'una progressió del diàleg. Per entendre la dimensió real d'aquesta provocació, només cal llegir l'article en què Xavier Vidal-Folch, director adjunt d'El País i unionista fervent, demanava a l'Audiència Nacional que no enviés a la presó a ningú perquè una acció com aquesta aniria "en favor de la causa del dislate segregacionista". La majoria dels diccionaris tradueixen dislate per disbarat o barrabassada. Doncs bé, ara el dislate ja és una realitat. I l'han fet ells.
L'Estat continua fent política amb la coacció. Tant, que ara ha pres dos ostatges amb la intenció d'intimidar i, amb posterioritat, negociar penes baixes a canvi de l'acceptació de la derrota per part de les institucions catalanes. Un abús que no tindrà l'efecte que busquen perquè els mateixos Sànchez i Cuixart s'han encarregat de denunciar la maniobra, ells mateixos, en sengles missatges en video. Òbviament, com escriu Vidal-Folch, la causa "segregacionista" es veurà afavorida. Han comès un error colossal.
En política, la prepotència és poc aconsellable i menys encara quan es combina amb la humiliació de l'adversari. Madrid ha aconseguit que la independència passi de convenient a imprescindible. Sànchez i Cuixart són ciutadans de la República Catalana. Tornaran aviat.
Font: elMon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada