Javier Pérez Royo: «Plou sobre mullat»

Pensar que una societat amb aquesta capacitat de mobilització es pot governar des de l’exterior amb una mena de govern d’ocupació és absurd

Ja sabem què és el 155. Més ben dit, sabem quina és la interpretació de l’article 155 de la Constitució que fa el govern de Mariano Rajoy. Feia setmanes que especulàvem sobre quin contingut i abast podia tenir lacoacció federal prevista al 155, i ja podem deixar de fer-ho, perquè, a més del text de l’article de la Constitució i de l’article del reglament del Senat que regula la tramitació parlamentària d’aquest article, ja disposem d’un document aprovat pel govern espanyol en què es concreten les “mesures necessàries” que a la carta magna simplement s’esmenten sense més detalls.

El govern espanyol ha optat per donar la màxima amplitud i intensitat possible a la llei. En el text remès al Senat per al seu debat i aprovació proposa que s’autoritzi deixar en suspens tot el govern de la Generalitat i deixar reduït el Parlament a la seva “funció representativa” entenent que aquesta funció no inclou les funcions pròpiament parlamentàries, com la potestat legislativa i la potestat pressupostària. No es deixa Catalunya sense Parlament, però es prohibeix que la cambra catalana pugui fer el que justifica la seva presència a l’edifici. Això és el que sabem.
Què passarà a la pràctica?

Ara ve el que no sabem, que és el més important. Perquè el que sabem és el que hi ha als papers. Què passarà quan les mesures previstes en els documents s’intentin aplicar en la pràctica? El nacionalisme català ha demostrat una capacitat de mobilització extraordinària. L’1-O va poder desbordar l’aparell coercitiu de l’Estat aconseguint que s’obrissin col·legis, que hi hagués urnes i cens i que, malgrat tot, anessin a votar més de dos milions de ciutadans.

Pensar que una societat amb aquesta capacitat de mobilització es pot governar des de l’exterior amb una mena de govern d’ocupació és absurd. El govern de Mariano Rajoy s’està comportant igual que es va comportar l’1-O. El president espanyol sembla un boxejador sonat que va d’aquí cap allà sense entendre res del que està passant. Fracassarà amb la coacció federal com va fracassar intentant impedir que el referèndum de l’1-O se celebrés. I plou sobre mullat.

Font: ara.cat