dimarts, 30 d’abril del 2013

Especial Atur


No ens agradaria fer demagògia sobre l'atur. Aquest article només pretén recordar la importància de l'informe “Nivell d'atur que tindrà la Catalunya Estat”, del Cercle Català de Negocis, publicada al setembre de l'any passat. Es tracta d'una informació, d'actualitat permanent, que conclou així: A la Catalunya independent l'atur s'aproximaria al 12% –una xifra preocupant a qualsevol país del món, però molt inferior a la que patim pel fet de ser una comunitat autònoma de l'Estat espanyol.

Tricentenari. Què commemorem ?



Els antecedents, els fets i les conseqüències de la resistència de 1714. A partir de les veus d'historiadors i representants del món de la cultura que ens expliquen els fets succeïts i com aquests han esdevingut un símbol per als catalans. Amb Agustí Alcoberro i Xavier Hernàndez, historiadors; Josep Maria Espinàs i Albert Sánchez Piñol, escriptors; Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural; Isona Passola, directora de l'Acadèmia del Cinema Català; Salvador Cardús, sociòleg, i Sílvia Bel, actriu.



Les assemblees exteriors de l'ANC expliquen el procés català al món

Membres de l'ANC en una assemblea multitudinària. Foto: QS/ND
Les assemblees exteriors de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) han impulsat la pàgina web www.catalanassembly.org amb l'objectiu d'explicar al món el procés de democràcia participativa que ha posat en marxa el poble de Catalunya per esdevenir un nou estat d'Europa. La pàgina entrarà en funcionament aquest diumenge 28 d'abril, Dia Internacional de la Catalunya Exterior i servirà per explicar amb arguments la decisió d'emprendre pacíficament i democràtica el camí cap a la independència. Alhora vol ser una eina útil per a totes les assemblees exteriors, per difondre l'agenda dels actes previstos a cada ciutat del món on hi ha presència de l'ANC, a més de compartir recursos i notícies de cada indret.


diumenge, 28 d’abril del 2013

L'ANC davant de l'1 de maig

El pròxim dimecres es celebrarà la manifestació de l'1 de maig dia de reivindicació dels drets dels treballadores i treballadores de Catalunya i d'arreu del món.


A Catalunya, les reivindicacions socials i nacionals del nostre poble formen part de la mateixa lluita, però el dret a l'autodeterminació i la independència de Catalunya troben entre alguns sectors dels treballadors certes incomprensions degudes en bona part a les idees de l'unionisme federal que encara estan molt arrelades.

 El debat polític s'ha d'establir des de la proximitat. Som un sol poble i això ha de visualitzar-se dia a dia.

És important que l'independentisme sigui present en les manifestacions de l'1 de maig. Per això valorem positivament que la Sectorial de Treballadors/es per la independència s'hagi implicat en l'organització de la participació dels membres de l'ANC. Us adjuntem el document que la Sectorial ha preparat amb tota la informació al respecte, i us encoratgem a omplir d'estelades les manifestacions que es facin al vostre municipi.

Secretariat Nacional ANC









Com pagar la declaració de Renda a l'Agència Tributària Catalana ?




En un procés pacífic de lluita com el que volem que sigui el del nostre alliberament nacional es defineix en 5 fases:
  1. Intent de diàleg
  2. Denúncia
  3. No col·laboració o no acceptació de l’ordre establert
  4. Desobediència
  5. Proposta de nou model
Seguint el nostre full de ruta ara estem en les fases 3,4 i 5 d'aquest tipus de processos.

La insubmissió fiscal és una de les accions massives associades a les fases 3 i 4, no acceptació i desobediència, acció definida al punt 104 del nostre full de ruta i aprovada en diversos plenaris del Secretariat Nacional.

Punt 104: en aquesta fase ha de ser possible fer actes com un tancament de caixes “actual”, orientat a seguir pagant els impostos “estatals” però en lloc d'ingressar-los a l'estat, fer-ho a comptes oberts per les administracions catalanes (ajuntaments o la mateixa Generalitat, tot dependrà de la correlació de forces del moment).

No col·laboració o no acceptació de l'ordre establert, perquè la idea és pagar els impostos però no exactament com ens demana l'estat espanyol, sinó fer-ho a través de la Generalitat acollint-nos a la norma espanyola que es refereix a tots els òrgans de l'administració com a finestra única de recaptació.

I desobediència per desobeir l'estructura que tenen pensada, però és una pura desobediència administrativa. Això sí, el que es demana a la Generalitat és que quan siguem suficients la Generalitat faci la gran desobediència, que no transfereixi els diners a l'estat; ens preparem per poder fer un tancament de caixes.

S'ha de destacar que la gent que ja ha fet la sobirania fiscal actualment ja ha estat reconeguda per l'estat espanyol com a pagadora d'impostos, o sigui que estan al corrent de pagament. Aquest detall fa que es crei un precedent que dóna una tranquil·litat molt gran a qui exerceixi la sobirania fiscal.



dimecres, 24 d’abril del 2013

Crònica de la conferència "La internacionalització de la independència de Catalunya"

La sala polivalent del Centre Cívic Sagrada Família es va omplir de gom a gom el passat dissabte 20 d'abril al vespre per escoltar les reflexions d'Anna Aroca i Llibert Ferri, conferenciants de l'acte que va organitzar la Territorial Sagrada Família de l'ANC dins el marc de programació de Festa Major del barri.

En la primera part, Anna Aroca va destacar la importància decisòria que tindrà el fet de poder internacionalitzar el procés cap a la independència de Catalunya perquè finalment pugui ser una realitat. Sense que la comunitat internacional pugui conèixer el conflicte, ni pugui estar al cas de les passes democràtiques que es van fent, no pot reconèixer-ne l'estat resultant, i alguns exemples de la història així ho demostren. Es descarta així la DUI si no és després de tot un llarg procés democràtic, carregat de raons i en última instància després d'eleccions plebiscitàries.

Ara per ara, les dificultats que la conferenciant veu a l'hora d'internacionalitzar el conflicte són bàsicament les mancances econòmiques, les legals (llei Margallo) i la necessitat de trobar veus marcades per una clara credibilitat de cara a l'exterior. Una d'aquestes veus està en mans del poble, de la ciutadania; i és aquí on cal incidir perquè tots i cadascun de nosaltres participem com a altaveus i transmissors dels missatges que són necessaris al procés: cal que la societat civil digui que VOL VOTAR I NO LA DEIXEN, cal desmuntar mentides, confusions i tòpics, cal que el món sàpiga que l'estat espanyol no és democràtic.


En la segona part de l'acte, Llibert Ferri va començar la seva exposició fent un repàs històric del desmantellament de l'antiga URSS i establint alguns paral·lelismes amb l'Estat espanyol actual també en fallida, així com la desobediència que en aquells anys les repúbliques exsoviètiques van exercir per tal de mantenir-se fermes i realitzar els referèndums d'autodeterminació. Tot seguit també va voler incidir en la importància que té el fet d'internacionalitzar un conflicte; tanta rellevància que, per tal d'il.lustrar-ne la magnitud, va explicar com l'estat espanyol durant els anys noranta va preferir, en un moment donat, no acceptar mediadors internacionals en el conflicte basc per tal d'evitar la possibilitat que això impliqués un cert ressò internacional.

Així doncs, caldrà que el món sàpiga com l'Estat espanyol va tancant totes les portes democràtiques que Catalunya va presentant i presentarà, amb totes les fórmules que permetin una consulta democràtica, fins arribar, si cal, a les eleccions plebiscitàries. En última instància, a més de la connexió internacional, caldrà no deixar espai per al dubte ni per a les febleses.



L'acte va acabar amb una quinzena d'intervencions i preguntes per part del públic que van servir per arrodonir moltes de les idees plantejades. Finalment, un missatge molt positiu que ja forma part de l'argumentari sobiranista català va tancar l'acte: la independència de Catalunya suposarà la gran oportunitat que Espanya necessita per construir-se de nou amb èxit.

ANC-SFxI
Comissió de Comunicació

diumenge, 14 d’abril del 2013

El nostre primer video

Escola: Mirall de la societat

No és cap novetat afirmar el que he decidit escriure com a títol però darrerament torna ser recurrent aquesta idea .

L'escola pateix les restriccions de les retallades, de la crisi que no afluixa ... i sovint es troba amb casos que requereixen l'esforç més solidari i compassiu de la resta de la comunitat, talment com la societat en general. I alhora que l'escola lluita per sobreviure amb els mínims de qualitat que la dignifiquen també ha de reeixir amb energia sobrada per suportar els atacs a alguns dels seus fonaments com són la llengua i el programa d'immersió lingüística. Com la societat catalana, la seva escola resisteix al setge econòmic i planta cara als intents de desmantellament ideològic. Així doncs, podem veure com en moltes façanes de col·legis i instituts comparteixen espai pancartes contra les retallades i cartells de reafirmació nacional com Somescola o Enllaçats per la llengua.

S. Pasqual (Mestra)
Veïna de Sagrada Família

dissabte, 13 d’abril del 2013

275000 no són 17

No cal saber-ne molt de números ni d'estadístiques per adonar-se’n que el discurs abrandat de Ciutadans sobre la qüestió lingüística no correspon a una demanda social representada per 275.000 persones, és a dir el 7,5% dels votants reals en les darreres eleccions. Ja que aquests votants han tingut l'ocasió de fer palesa la demanda tot sol•licitant l'ensenyament en castellà a l'escola dels seus fills, cosa que només ha arribat a fer el 0,006 % d'aquest grup, és a dir 17 famílies.

Conclusió, aquest grup polític té un ideari lingüístic que vol escampar i no una injustícia de drets a reparar, a no ser que pràcticament tots els votats de C’s siguin persones tan joves o tan grans com per no tenir fills en edat escolar.

MTC
Veïna de Sagrada Família

divendres, 12 d’abril del 2013

Tot a punt per a la Festa Major

Del 19 al 28 d'abril un ampli ventall d'activitats ompliran les places i carrers del nostre barri, i el nostre col.lectiu us convida a participar de tots els actes, i molt especialment dels tres que van al nostre càrrec.

Gaudiu de la FESTA i recordeu, que :

ENS FEM GRANS ¡!!

I SABEM EL QUE VOLEM

INDEPENDÈNCIA ¡!!





dimecres, 10 d’abril del 2013

Camí de la consulta: fites del full de ruta ja assolides

Última actualització: 28 de setembre del 2014


Catalunya ha iniciat el seu procés cap a l'exercici del dret a l'autodeterminació. Tot i el soroll que envolta el procés, alimentat per tots aquells sectors, de dins i fora del país, que hi tenen interessos oposats, el procés català avança. Com dirien al sector educatiu, el procés “progressa adequadament”. I això és un fet tangible, com ho demostren les fites del full de ruta que ja han estat assolides, tant des d'un punt de vista institucional o de govern, però també de partits.

En contra del que, intencionadament, alguns diuen, s'estan fent passes fermes endavant. La consulta i la Catalunya plena són més a prop.

Tot seguit es llisten, les més destacades i rellevants, fins a dia d'avui:
  • Eleccions 25-N: Els comicis al Parlament de Catalunya del 25 de Novemb-re de 2012 foren unes eleccions plebiscitàries, on la força majoritària de Catalunya es presentà amb l’Estat Propi al seu programa electoral, com a principal argument i objectiu. Altres tres forces –ERC, CUP i SI- també van apostar d’una manera molt nítida per la independència i la plena sobirania. Els resultats d’aquestes formacions van ésser 74 dels 135 escons del Parlament. 
  • Pacte CiU-ERC: Les dues forces amb més representació al Parlament de Catalunya (CiU amb 50 escons i ERC amb 21) van signar un acord de governabilitat amb l’objectiu principal de celebrar una consulta per a l’autodeterminació de Catalunya, abans del 31 de desembre de 2014.
  • Declaració de Sobirania: El 23 de gener de 2013, amb els vots de CiU, ERC, ICV i 1 de les CUP, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució on afirmava que Catalunya era un subjecte amb caràcter jurídic i polític sobirà.
  • Projecte Eugeni Xammhar: Es tracta d’un projecte, impulsat des del govern català, per explicar al món a través de les capçaleres amb més prestigi i reconeixement el procés sobiranista català i tot el que l'envolta.
  • Llei de consultes catalana: El Parlament de Catalunya, aprofitant tota la feina feta en l’anterior legislatura, està treballant per tal de dissenyar una llei de consultes catalana que permeti que el país pugui exercir el seu dret a decidir.
  • Consulta pactada: Amb 104 vots a favor, els representants al Parlament de Catalunya de CiU, ERC, PSC i ICV van aprovar una resolució que instava l’executiu català a pactar i consensuar amb el seu homòleg espanyol una consulta, a l’empara de la legalitat espanyola, per tal que Catalunya pugui exercir el seu dret a l’autodeterminació.
  • Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN): El 10 d’abril de 2013 es va constituir el CATN. Un òrgan assessor que pretén dissenyar el procés fins a la consulta, així com quines hauran d’ésser les estructures d’estat de la Catalunya sobirana. El CATN està format per catorze intel.lectuals de prestigi de diferents camps que elaboraran informes en diferents qüestions –vies per fer la consulta, estatus de les llengües, doble nacionalitat, encaix Unió Europea, repartiments de béns i deute, etc.- per assessorar el govern.
  • Campanyes pel “SÍ”: Campanyes impulsades, des d’abril de 2013, a títol individual per CDC i ERC per tal d’eixamplar la majoria social del nostre país a favor de la independència i l’Estat Propi.
    • CDC: “Dret a decidir i estat propi, garantia d'un futur millor”.
    • ERC: “2014 decidim llibertat”. 
  • Hisenda Nacional Catalana: Aquesta és una de les estructures d'estat fonamental per al futur del país. Sense una hisenda ben travada, difícilment podrem reeixir com a estat. Ens trobem, encara, a les beceroles, però el govern ha començat a col.locar les primeres pedres del que ha d'ésser la Hisenda Nacional Catalana. Els acords del govern de la Generalitat amb les diputacions, la creació de la Secretaria d’Hisenda i, a partir del proper estiu del 2013, la possibilitat que la ciutadania d'aquest país pugui fer el pagament dels seus impostos en l'agència tributària catalana són, indubtablement, passos clars i inequívocs cap a l'objectiu de tenir una Agència Tributària pròpia.
  • Projecció internacional del procés: Sense reconeixement internacional, Catalunya no guanyarà la batalla per la seva sobirania. Per aquesta raó, d’ençà de la constitució del nou geovern català, s’està desplegant una política explicativa i pedagògica del procés sobiranista català, principalment des de la secretaria d’Afers Exteriors, comandada per en Roger Albinyana, així com des de la xarxa Diplocat (www.diplocat.cat) que és el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, al capdavant del qual hi ha Albert Royo.
  • Pacte Nacional pel Dret a Decidir: El passat 26 de juny, mitjançant una cimera on hi van assistir una cinquantena d’entitats, partits polítics (CiU, ERC, ICV-EUiA i les CUP), sindicats, patronals, diputacions, governs locals, associacions, moviments socials i culturals, es va posar en marxa el Pacte Nacional pel dret a decidir. Aquest pretén aglutinar la societat civil catalana en el seu conjunt, per tal que, de manera conjunta, facin possible un gran acord de país per exercir el dret a decidir. Les entitats del país que vulguin adherir-se poden fer-ho a través del web www.dretadecidir.cat
  • Comissió parlamentària pel dret a decidir. Dijous 4 de juliol es va constituir la comissió parlamentària que acull tots els partits catalans favorables al dret a decidir -CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i les CUP- i que, conjuntament, amb el CATN i el Pacte Nacional pel dret a decidir són els organismes institucionals que ens han de portar fins a la consulta pel dret a decidir, l’exercici del dret a l’autodeterminació.
  • Pregunta i data de la consulta pactada. El passat dijous 12 de desembre, al voltant de les dues de la tarda, els mitjans de comunicació es feien ressò de l’acord assolit entre totes les formacions polítiques catalanes parlamentàries favorables al dret a decidir del nostre país (CDC, ERC, UDC, ICV, EUiA i CUP) sobre la pregunta, la data i la via per portar al Congrés de Diputats la demanda d’autorització per poder celebrar-la. "Vol que Catalunya esdevingui un estat? En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?" és la pregunta del referèndum català. Doble pregunta on es podrà triar entre “status quo” (Respondre "NO" a la primera pregunta), “estat federal o confederal” (Respondre "SÍ" a la 1a pregunta i "NO" a la 2a) i “independència” (Respondre "SÍ" a les 2 preguntes). La data escollida és el 9 de novembre de 2014 i la fórmula per portar al Congrés la demanda per a l’autorització de la consulta, una proposició de llei del Parlament de Catalunya i, en cas de demora, dels grups parlamentaris catalans a Madrid.
  • Demanda formal al Congrés de Diputats de la facultat de poder convocar referèndums. El 8 d’abril de 2014, el Parlament de Catalunya, representat pels diputats Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV-EUiA), va sol.licitar, a través d’una proposició de llei, la capacitat de poder convocar referèndums. Concretament, el Parlament va demanar que se li delegués mitjançant l’article 150.2 de la Constitució –aquell que permet la delegació de competències en poder del govern espanyol a governs “autonòmics”- la facultat de poder convocar referèndums. Els partits espanyols van fer palesa la seva postura i van unir la seva força en contra del mandat dels catalans i les catalanes, reflectit a les eleccions del 25-N. De fet, no només van dir que no, sinó que ni tan sols van voler obrir un debat al respecte. En definitiva, ens van donar una raó més –i ja en són moltes- de la nul.la voluntat política que govern i partits espanyols tenen de dialogar i acordar amb Catalunya, una consulta que dictamini quin ha d’ésser el seu futur polític.
  • Aprovació de la llei de consultes. El 19 de setembre de 2014, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de consultes populars no refrendàries per una amplíssima majòria. 106 diputats – els de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA, CUP i el diputat no adscrit Joan Ignasi Elena - varen mostrar-se favorables a la llei i 28 – PP I Ciutadans - en contra.
    Aquesta llei és fonamental, ja que és el marc legal sobre el qual s’ha de convocar i fer possible la consulta sobre el futur polític de Catalunya del proper 9 de novembre. L’aprovació de la llei de consultes està rebent el suport de molts municipis del país que, a través de plens extraordinaris, s’estan mostrant favorables també a l’esmentada llei i la consulta del 9N.
    La llei de consultes ha estat aprovada després d’un treball intens al Parlament mitjançant una comissió específica i haver estat ratificada la seva constitucionalitat pel Consell de Garanties Estatutàries (CGE), per majòria absoluta.
  • Decret de convocatòria de la consulta sobre el futur polític de Catalunya. El 27 de setembre de 2014 passarà a la història com el dia en què el 129è president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas i Gavarró, convocà la consulta per decidir el futur col.lectiu de Catalunya, emparada en la legalitat catalana (estatutària I constitucional) que dóna la llei de consultes populars no refrendàries i de participació ciutadana.
  • La signatura del decret de convocatòria de la consulta es va realitzar mitjançat un acte solemne al Palau de la Generalitat, amb la presència del Govern (President I Consellers) i de representants dels partits que donen suport al govern pel que fa a la consulta (ERC i la CUP), a excepció d’ICV.
I aquestes són les fites que ja s'han assolit fins a dia d'avui. Iniciatives, declaracions, accions, campanyes, projectes, etcètera. En definitiva, fets tangibles que marquen un camí que ens ha de portar a l'exercici del dret d'autodeterminació. El govern del país fa passes i manté el rumb cap a la consulta, cap a complir el mandat democràtic que el poble de Catalunya va expressar, d'una manera clara i inequívoca, en els darrers comicis nacionals. Es tracta, doncs, de l'operació de més envergadura política d'ençà que vàrem perdre les nostres estructures d'estat el 1714. Per tant, és d'allò més lògic que generi soroll, interferències, anticossos i tot tipus d'accions i reaccions en contra per part de tots aquells sectors, de dins i fora del país, que s'hi oposen. No podria ésser d'una altra manera. S'hi juguen molt, però nosaltres també. Cal continuar treballant i, des de la societat civil, cal continuar fent sentir el nostre alè, la nostra força, les nostres ganes a les classes dirigents del país i, en especial, al nostre govern. La societat civil catalana ha d'ésser-ne molt conscient i la seva veu s'ha de fer sentir, sobretot en els moments difícils i durs que vindran. No podem defallir, hem de ser el mascaró de proa, el far que il·lumini el camí durant els períodes de foscor que el nostre govern patirà. L'assoliment de l'objectiu, s'ho val, i molt!

Petició al Parlament Europeu: La UE ha de garantir el respecte dels drets humans a Catalunya

Hi ha iniciada aquesta campanya de recollida de signatures parlament europeu, en previsió de l'oposició del "Reino de España" a fer la consulta a Catalunya.

O ara o mai.... Passeu-lo a tanta gent com pugueu!!!...hem d'arribar a 150.000 o més. Només en falten 25.000!!

Campanya de pressió a les institucions europees per donar suport a un referèndum d'autodeterminació a Catalunya


dimecres, 3 d’abril del 2013

Una Catalunya independent és viable econòmicament ? - TV3



Torna l'economista Xavier Sala i Martín per aportar llum a la difícil situació econòmica actual i parlar sobre la viabilitat econòmica de l'independència.

dimarts, 2 d’abril del 2013

Les estelades al barri de Sagrada Família

Ja l'has penjada ? apunta't en el següent formulari i la penjarem al mapa del barri i si hi escrius un comentari, una frase, el teu nom o fas una crida, millor que millor.




Mostra Estelades a la Sagrada Família en un mapa més gran


Que no tens estelada ? no m'ho puc creure !!! Baixa a la primera botiga del barri i compra'n una o millor encara vine a la paradeta que fem quasi cada dissabte i diumenge, tens estelades de totes les mides.






dilluns, 1 d’abril del 2013

Repartir fulletons als visitants que fan cua per entrar a la Sagrada Família

Busquem gent per tirar endavant aquest projecte, si estàs interessat/da en col·laborar apuntat i quan hi hagi la gent suficient ens posarem en contacte amb tu.

Descripció:

Repartir fulletons explicatius en anglès, italià, francès, castellà, etc... als visitants que fan cua (3.200.000 turistes el 2012),

Objectiu:

Reso internacional des del Barri

És necessita:

Un quants voluntaris que puguin anar a diferents hores a la cua a donar en mà els fulletons, a part de milions de persones, son persones avorrides en una cua que segurament es llegirà qualsevol cosa que els donis.

Coordinador:

Pendent d'acordar

Document actual:

Deixem la porta oberta a una proposta d'actualització del document actual, tant de contingut, com de disseny.


Versió anglesa      Versió italiana        Versió francesa        Versió espanyola








Penjar una gran estalada en algun lloc significatiu del barri

Busquem gent per tirar endavant aquest projecte, si estàs interessat/da en col·laborar apuntat i quan hi hagi la gent suficient ens posarem en contacte amb tu.

Objectiu:

Reso al Barri, visibilitat.

És necessita:

Pensar i localitzar el lloc més adequat, gestionar la compra barata d'una gran estelada i dos o tres voluntaris per penjar-la (segurament amb accès a una escala alta).

Coordinador:

Pendent d'acordar




Un milió de signatures per l'autodeterminació



Engega la recollida europea de firmes a favor de l'autodeterminació. Els promotors volen presentar l'any que ve a Brussel·les un milió de suports, coincidint amb els processos de Catalunya i Escòcia

Especial Pensions


El model espanyol de pensions és el sistema de repartiment. En aquest sistema les cotitzacions dels treballadors d'ara es reparteixen entre els jubilats i altres pensionistes, sense comptar les pensions no contributives. Els qui treballen ara financen la Seguretat Social i, amb ella, les pensions actuals. Ni el Govern ni la Seguretat Social espanyola tenen, a caixa, els diners que caldran per pagar les pensions dels futurs jubilats. Així doncs, no podran evitar que els jubilats catalans cobrin les pensions en cas d'independència, perquè ens emportarem treballadors i jubilats plegats.


Informe Pensions


Font: CCN i Jubilats per la independència     

Especial Espoli fiscal


Per facilitar la comunicació i comprensió de les dades i estudis publicats, hem realitzat una presentació en diapositives en la qual exposem els arguments que ens porten a manifestar que Només amb un Estat propi Catalunya serà econòmicament viable.

La nova presentació Les raons econòmiques de l'Estat propi, consta de quatre capítols:














Font: CCN