1. Agonia i extenuació del projecte autonomista, derivat en un regionalisme encaixista amb Espanya, avui en mans de l'establishment i els lobbys econòmics.
2. Urgència per frenar la residualitat, i la desaparició, a la que el país es veuria abocat si no hi ha un canvi que li permeti disposar dels recursos que ell mateix genera.
3. Trasllat del focus de la lluita política, des de la "identitat" a la "llibertat" i als valors republicans.
4. Pas d'un independentisme impulsiu a un independentisme lúcid i reflexiu basat en els arguments de la prosperitat, la justícia social, la cultura i l'educació.
5. Centralitat i transversalitat del projecte de la nova República de Catalunya: projecte compartit per un espectre social i polític amplíssim.
6. Maduresa i radicalitat democràtica: no es tracta de reformar res, es tracta de fer una autèntica revolució.
Lògicament, tot això ha conduit al moment excepcional que vivim. Hem provat d'organitzar un referèndum o consulta de les més diverses maneres. Ens ho han prohibit tot, excepte unes eleccions al Parlament de Catalunya. Però per nosaltres, no són eleccions, ni llistes, ni noms; és un referèndum, una papereta de "Sí o No" a la independència de Catalunya.
Quan el Sr. Duran Lleida afirma que no ho són, les "eleccions" de plebiscitàries, igual que la Sra. Sánchez Camacho o el Sr. Joan Herrera (estranys companys de viatge), el que senzillament estan dient és que el que no volen és la independència de Catalunya. Aquesta és la traducció correcta, la que facilita entendre el moment que vivim: dir no al plebiscit és dir no a la independència.
Cap problema, esperarem a conèixer quins arguments donen perquè ens convingui seguint depenent d'Espanya. Com podem gestionar millor i amb més recursos la nostra sanitat, la nostra educació, les nostres infraestructures o la nostra cultura? Perquè les eleccions del 27S, i els mesos que ara tenim fins aquella data, són per això: per a conèixer com somnien cada partit la futura República Catalana o, en el seu cas, com pretenen gestionar l'actual Comunitat Autònoma.
Per això el 27S ho trenca tot, perquè obligarà tots els partits, i els seus dirigents i militants, a argumentar si volen continuar essent una província espanyola o aspiren a un nou país. El 27S són arguments, contrast d'opinions, dades, futur. Ara ja sabem que votarem per la independència. No cal discutir més. I hom espera de tots aquells que aspiren a la independència de Catalunya el coratge i decisió com per, si cal, enfrontar-se als dirigents del partit que l'impedeixin votar d'acord amb la seva consciència.
Per més partits polítics que neguin el caràcter de "referèndum encobert", per més tertulians unionistes que rebutgin donar-li caràcter de plebiscit, no flaquejarem ni fracassarem. Perquè no depèn d'ells, sinó de nosaltres arribar fins al final.
Font: Tribuna.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada