dilluns, 9 de març del 2015

La Generalitat passarà d’ingressar 36.132 M€ a 69.206 M€ una vegada recapti i gestioni íntegrament els impostos generats a Catalunya

El Cercle Català de Negocis rellança l’estudi del Primer Pressupost de la Catalunya Estat amb dades actualitzades.

El Cercle Català de Negocis ha actualitzat les dades de l’Estudi “Primer Pressupost de la Generalitat de la Catalunya Estat” que va presentar l’any 2012 i ara rellança amb les xifres corresponents a data d’avui. D’aquest se’n conclou:

La Generalitat passarà de tenir uns ingressos de 36.132 M€ a 69.206 M€ una vegada recapti tots els impostos generats pels agents econòmics a Catalunya ( veure taula I).

A aquesta xifra encara s’hi hauran d’afegir els ingressos provinents de la concessió i l’explotació dels béns públics de Catalunya, com ports, aeroports, ferrocarrils, autopistes, loteries, xarxes elèctriques, espai radioelèctric i tota mena de concessions administratives, de les quals, actualment l’Estat espanyol n’és l’únic titular i beneficiari.

El traspàs de les concessions públiques aportaran uns 12.000 M€ addicionals a les arques de la Generalitat, cosa que situarà els seus ingressos en més de 81.000 M€. Tanmateix, la successió en la titularitat de les concessions públiques no es podrà fer efectiva fins a la proclamació efectiva de la independència. En canvi, la resta d’ingressos (69.206 M€) dependran exclusivament de la recaptació íntegre dels impostos per l’Agència Tributària Catalana.

Les principals fonts d’ingressos seran les cotitzacions a la Seguretat Social (22.734 M€); les retencions d’IRPF que passaran dels 7.678 M€ actuals als 14.846 M€ i les concessions per a l’explotació de béns públics (12.000 M€).

Així mateix, una de les majors partides d’ingressos de l’Estat català, serà la recaptació de l’IVA. Actualment, la Generalitat obté 5.219 M€ en transferències de l’Estat espanyol per aquest concepte fruit de diversos pactes fiscals. Però amb la independència aquesta partida passarà a ser de 9.800 M€. Una altra font d’ingressos a destacar és l’Impost de Societats, del qual avui la Generalitat no ingressa res. La seva recaptació suposarà uns ingressos de 3.400 M€ addicionals. Altres ingressos com les taxes i els impostos especials també experimentaran un avenç significatiu de quasi 2.900 M€.

Tanmateix, la partida de transferències corrents i de capital provinents del sector públic espanyol es veuran reduïdes en 5.348 M€.

Finalment, Catalunya no podrà disposar de les transferències de l’Estat espanyol, però des del CCN volem constatar que tampoc li’n faran falta.

Amb la recaptació de tots els impostos i sense dèficit fiscal, el govern català podrà assumir per sí sol totes les despeses associades a la seva administració i als serveis socials propis de l’Estat del benestar. Però, a més d’eradicar el dèficit fiscal, tindrà l’oportunitat de redefinir la prioritat d’altres partides de despesa de l’Estat espanyol, no incloses en algunes metodologies de càlcul del dèficit fiscal català, com per exemple les despeses de defensa. Pensem, per exemple, que actualment l’Estat espanyol recapta a Catalunya uns 3.300 M€ que destina a les forces armades i que amb la independència podrem derivar al menys, parcialment, a altres serveis de l’Estat.

Així, les principals despeses que haurà d’assumir l’Estat català, són les transferències de la Seguretat Social per cobrir les pensions (uns 22.400 M€). Aquestes despeses es cobreixen amb les cotitzacions dels empresaris, autònoms i treballadors, uns 22.734 M€. Per tant, Catalunya podria crear el seu propi fons de reserva de la Seguretat Social, per poder cobrir qualsevol desajust, ja que durant dècades ha sigut la gran aportadora al fons de reserva de la Seguretat Social espanyola. En total, amb la independència es passarà d’ingressar 7.696 M€ en impostos directes a més de 41.300 M€, i de 8.703 M€ en impostos indirectes a 15.935 M€.

Paral·lelament, el Servei d’Estudis del CCN ha realitzat una previsió d’ingressos i una proposta de despeses i inversions públiques que inclou un augment en totes les partides pressupostàries.

Al marge de les competències que la Generalitat hauria d’assumir (ocupació i Seguretat Social), en termes absoluts les partides amb major augment de la inversió serien: salut (545 M€), ensenyament (449 M€), ordenació del territori (243 M€), promoció econòmica (577 M€) i benestar social (398 M€). En termes relatius els majors increments els experimentarien: agricultura, ramaderia i pesca (344%); habitatge social (149%); promoció cultural (105%); interior (47,6%); recerca i innovació (46,8%), promoció econòmica i empresarial (45%) i medi ambient i ordenació del territori (30%). També augmentarien les despeses relacionades amb la creació d’estructures d’Estat, com: projecció econòmica i afers exteriors, justícia i seguretat.

A més, des del CCN preveiem la possibilitat de crear un fons de contingències dotat amb 1.250 M€ anuals i unes aportacions al fons de reserva de la Seguretat Social de 1.500 M€ anuals. Finalment, caldria considerar la suspensió en les aportacions de Catalunya a la UE (uns 1.400 M€ anuals); ja que mentre Espanya no reconegui la independència de Catalunya és l’Estat espanyol qui els hauria de continuar pagant.

Amb les dades a la mà, es demostra que una Catalunya independent no només és econòmicament viable, si no que és l’única via que permet garantir els serveis públics, les polítiques socials i redreçar part de la inversió en aquelles àrees que generin valor afegit.

Enllaç a les taules d’ingressos i despeses: Actualització del Primer Pressupost de la Catalunya Estat

Font: ccncat.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada