- Intent de diàleg
- Denúncia
- No col·laboració o no acceptació de l’ordre establert
- Desobediència
- Proposta de nou model
Seguint el nostre full de ruta ara estem en les fases 3,4 i 5 d'aquest tipus de processos.
La insubmissió fiscal és una de les accions massives associades a les fases 3 i 4, no acceptació i desobediència, acció definida al punt 104 del nostre full de ruta i aprovada en diversos plenaris del Secretariat Nacional.
Punt 104: en aquesta fase ha de ser possible fer actes com un tancament de caixes “actual”, orientat a seguir pagant els impostos “estatals” però en lloc d'ingressar-los a l'estat, fer-ho a comptes oberts per les administracions catalanes (ajuntaments o la mateixa Generalitat, tot dependrà de la correlació de forces del moment).
No col·laboració o no acceptació de l'ordre establert, perquè la idea és pagar els impostos però no exactament com ens demana l'estat espanyol, sinó fer-ho a través de la Generalitat acollint-nos a la norma espanyola que es refereix a tots els òrgans de l'administració com a finestra única de recaptació.
I desobediència per desobeir l'estructura que tenen pensada, però és una pura desobediència administrativa. Això sí, el que es demana a la Generalitat és que quan siguem suficients la Generalitat faci la gran desobediència, que no transfereixi els diners a l'estat; ens preparem per poder fer un tancament de caixes.
S'ha de destacar que la gent que ja ha fet la sobirania fiscal actualment ja ha estat reconeguda per l'estat espanyol com a pagadora d'impostos, o sigui que estan al corrent de pagament. Aquest detall fa que es crei un precedent que dóna una tranquil·litat molt gran a qui exerceixi la sobirania fiscal.
La insubmissió fiscal és una de les accions massives associades a les fases 3 i 4, no acceptació i desobediència, acció definida al punt 104 del nostre full de ruta i aprovada en diversos plenaris del Secretariat Nacional.
Punt 104: en aquesta fase ha de ser possible fer actes com un tancament de caixes “actual”, orientat a seguir pagant els impostos “estatals” però en lloc d'ingressar-los a l'estat, fer-ho a comptes oberts per les administracions catalanes (ajuntaments o la mateixa Generalitat, tot dependrà de la correlació de forces del moment).
No col·laboració o no acceptació de l'ordre establert, perquè la idea és pagar els impostos però no exactament com ens demana l'estat espanyol, sinó fer-ho a través de la Generalitat acollint-nos a la norma espanyola que es refereix a tots els òrgans de l'administració com a finestra única de recaptació.
I desobediència per desobeir l'estructura que tenen pensada, però és una pura desobediència administrativa. Això sí, el que es demana a la Generalitat és que quan siguem suficients la Generalitat faci la gran desobediència, que no transfereixi els diners a l'estat; ens preparem per poder fer un tancament de caixes.
S'ha de destacar que la gent que ja ha fet la sobirania fiscal actualment ja ha estat reconeguda per l'estat espanyol com a pagadora d'impostos, o sigui que estan al corrent de pagament. Aquest detall fa que es crei un precedent que dóna una tranquil·litat molt gran a qui exerceixi la sobirania fiscal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada