Eduard Voltas: «La carta més arriscada de Rajoy»

"El 155 només té sentit per prendre el control de la situació; si en comptes de prendre’l, el perd, Rajoy haurà perdut tot el seu crèdit"

Acaba la setmana més trista, amb dos homes innocents a la presó i el 155 en marxa. No puc afegir “i la UE mirant cap a una altra banda” perquè no és cert, és evident que la UE ja no mira cap a una altra banda. És obvi que Espanya va guanyant en el tauler oficial de la realpolitik internacional, però també ho és que la roca ha presentat ja esquerdes ben visibles: Bèlgica, Eslovènia, Suècia, Luxemburg, els editorials de la premsa financera més influent... Si tots aquests s’han atrevit a censurar els mètodes del govern espanyol en públic, vol dir que en privat l’olla bull. Europa es debat entre el tancament de files al voltant del soci del club, per una banda, i el perill d’avalar dins de les seves fronteres l’aixafament d’un moviment pacífic massiu que s’expressa a través del vot i dels valors fundacionals de la Unió.

Per això Rajoy s’hi juga tant amb l’aplicació del 155. De fet, s’ho juga tot. Si l’eina li serveix per sufocar la rebel·lió catalana i fer tornar la normalitat política i institucional de forma real i efectiva, sens dubte Europa tancarà la carpeta catalana. Però hi ha la possibilitat, jo diria que bastant alta, que sigui precisament el 155 allò que converteixi la situació en definitivament ingovernable, amb afectacions greus de l’estabilitat que vagi més enllà d’allò que els mercats i les institucions europees estan disposats a suportar. Cal tenir-ho clar: el 155 només té sentit per prendre el control de la situació; si en comptes de prendre’l, el perd, Rajoy haurà perdut tot el seu crèdit i la realpolitik internacional actuarà en conseqüència.

Aquesta és la raó per la qual avui, més que mai, hem de deixar de mirar què diuen a Europa i ens hem de centrar en què fem a Catalunya. El 155 s’afegeix a l’empresonament dels líders civils i tanca sense matisos la porta del diàleg ofert per Puigdemont. L’estat no podia respondre més clarament del que ho ha fet, i només ofereix a la institucions catalanes dos camins: rendir-se amb més o menys dissimulació, o oposar-se al finis cataloniae i executar els mandats democràtics del 27S i l’1O. La pilota és definitivament a la teulada dels líders polítics del sobiranisme: Rajoy ha tirat la seva carta més arriscada i, precisament per això, ara és possible fer-lo descarrilar. A Espanya i a Europa.

Font: elMon.cat