divendres, 13 d’octubre de 2017

Iu Forn: «El text de la reforma constitucional (exclusiva mundial)»

L’Elaborador d'Intel·ligència No Governamental (EING), en col·laboració amb aquesta columna, ha aconseguit el text definitiu de la reforma constitucional que han consensuat PP, PSOE i Ciutadans per afrontar d'una manera democràtica i simpàtica el desafiament colpista català. Aquest és un resum dels punts més importants de l'articulat:

Article 155: De fet, aquest és el que importa, però dissimularem una miqueta.

Article 1: Espanya es constitueix en un Estat social de dret que propugna com a valors ser i fer el que diguem els que signem aquesta Constitució. I a qui no propugni els valors superiors que ordenem nosaltres se li aplicarà l'article 155. O directament li destrossarem la vida. O les dues coses.

Article 1.1: La sobirania nacional resideix on nosaltres diguem.

Article 1.2: La forma política de l'Estat és una monarquia parlamentària en la qual nosaltres escrivim els discursos al Rei.

Article 2: Sap allò de les nacionalitats? Doncs s'ha acabat. Regionetes de merda i veurem si ni això.

Article 3: El castellà és l'idioma oficial de l'Estat. En català es podran ballar sardanes, dir la paraula seny, citar Espriu i demanar pantumaka.

Article 155: Li recordem que aquest article és el que de veritat interessa i que la resta d'articles hi són perquè les constitucions amb un sol article es fan massa curtes, no llueixen prou i són poc ampul·loses i grandiloqüents.

Article 6: Els partits polítics expressen el pluralisme polític, sobretot els nostres partits polítics. Els altres partits són antidemocràtics i colpistes i per tant poden ser il·legalitzats en qualsevol moment. Els seus líders podran ser empresonats. I els votants també. Tots.

Article 9: Els ciutadans i poders públics estan subjectes a aquesta Constitució. I quan diem subjectes és textual. Podrà ser amb cordes o manilles.

Article 10: La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l'ordre polític i la pau social. Aquest punt l'hem deixat igual que a l'antiga Constitució per fer bonic. Vaja, com feia bonic en aquella.

Article 14: Els espanyols són iguals davant la llei. Uns més que els altres i depenent del que diguem nosaltres.

Article 16: Es garanteix la llibertat ideològica de tothom que pensi com nosaltres.

Article 18: El domicili és inviolable. Cap entrada o escorcoll podrà fer-se sense el consentiment del titular o resolució judicial, menys quan ens roti a nosaltres, que no necessitem ni ordres ni de res. Sobretot a impremtes.

Article 20: Es reconeixen i protegeixen els drets a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions que diguem nosaltres.

Article 21: Com que ja hem redactat massa articles i, total, aquí es farà el que nosaltres diguem, no cal dissimular més i anem al que interessa, que és l'article següent a aquest. Però abans, algunes petites cosetes més:

Article 21.1: La justícia la controlem nosaltres. I el Tribunal Constitucional, també. Qui no faci el que diguem nosaltres, expedient i al putu carrer.

Article 21.2: La premsa de paper de Madrit (concepte) també la controlem nosaltres. Bàsicament, perquè està arruïnada i necessita les molletes que li llencem generosament. Nosaltres i els grans bancs.

Article 21.3: La premsa de paper de Madrit (concepte) competirà cada dia a veure quina portada aconsegueix mentir i manipular més. També es valoraran editorials que incloguin el màxim d'insults i paraules com nazis i gihadistes.

Article 21.4: En aquests mitjans només hi escriurà qui ens doni la raó. Qui tingui una opinió contraria a la oficial, al putu carrer.

Article 21.5: La televisió pública i les privades oferiran sempre informació favorable a nosaltres i sense contrastar. El contingut dels informatius i els programes serà decidit per nosaltres. I, qüestió molt important, aquests mitjans i els seus col·laboradors es passaran el dia dient que els que no són plurals i estan subvencionats són els mitjans catalans.

Article 155: Deixem-nos de mandangues i anem d'una vegada al que interessa de veritat: Si una regió de merda del nord-est no complís les obligacions que nosaltres diem que ha de complir, o actués de forma que atempti greument contra el que nosaltres diem que s'ha de fer, el Govern, previ requeriment al president colpista de la regió de merda i, en cas de no obeir ipso flauto, amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat el dia que els vagi bé fer un ple, que tampoc cal córrer, adoptarà les mesures necessàries per obligar aquella (o sigui a la regió de merda, com per aclarir-ho enmig d’aquest redactat espès) al compliment forçós del que nosaltres diguem.

Disposició Final: Per resumir: ¡VIVA ESPAÑA!... però l'Espanya resultant del que diguem nosaltres. Qui vulgui qualsevol altra Espanya, realment democràtica i que respecti els drets individuals i col·lectius, li serà aplicada aquesta Constitució. I si no n'hi ha prou perquè calli, en redactarem una altra. I les que calgui.

Ah, i els nacionalistes radicals són els altres. Sempre.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada