La possibilitat que el govern espanyol s’avingui a asseure’s en una taula a negociar res de valor amb Catalunya és ara inexistent. Les crides al diàleg són una trampa. No cal perdre-hi ni un segon. El diàleg no pot ser mai una contrapartida a la democràcia ni a la veu de la gent expressada pacíficament i amb el seu vot. Se’n van donar moltes, d’oportunitats, a l’estat espanyol per trobar una sortida negociada a la voluntat dels catalans de fer camí. I no en van aprofitar cap ni una. Ben al contrari, la resposta han estat les amenaces, les intimidacions, els càstigs, els judicis, els insults, les intervencions, l’asfíxia, la guerra bruta, l’ocupació militar, la mentida sistemàtica, la violència…
Diumenge es va votar en unes condicions infernals, però es va votar de manera multitudinària. La dignitat democràtica i moral dels catalans que no es van deixar intimidar per la brutalitat de l’estat espanyol és un aval més que suficient per als passos que han de venir. Tot el món va veure com tracta Espanya els ciutadans que no pensen com la seva oligarquia considera que han de pensar. Ara cal tenir idees molt clares per a encarar aquests dies que vénen. Miro de resumir-les a continuació:
—Una vegada fet el referèndum, no hi pot haver cap dubte a l’hora de fer-ne efectiu el resultat. Quin missatge donaríem als ciutadans que van arriscar la integritat física precisament perquè hom els havia dit que aquesta vegada seria vinculant? El poble ha complert allò que li van demanar. Ara ho ha de complir el parlament sense dilacions.
—El control del temps és la millor arma política. Les coses no s’han de fer quan ‘toca’, sinó quan volem que passin. Tot i que el cos ens demana de fer la declaració avui mateix, hem de pensar que fer-ho dilluns potser ens va a favor. Si el govern i Junts pel Sí han decidit de fer-ho dilluns, deu ser que saben que hi guanyen més que no hi perden. Per exemple, tornar a posar en tensió l’estat espanyol i fer-li cometre més errors encara. O deixar temps perquè s’activin propostes de mediació internacional.
—La qüestió de la mediació internacional no ha de neguitejar ningú. La mediació no és pas un mecanisme per a tornar enrere, sinó per a desencallar algunes coses. Els experts en mediació són experts a ‘resoldre’ conflictes, no pas a eternitzar-los. I, arribats en aquest punt, qualsevol expert sap que la pertinença de Catalunya a l’estat espanyol seria una manera d’eternitzar i no pas de resoldre. Per tant, l’única mediació possible i que pot acceptar el govern català és la que proposi l’aplicació del resultat del referèndum o un nou referèndum que sigui reconegut i respectat prèviament per l’estat espanyol.
—La crida a la mediació internacional és lògica quan una part se sent segura de la seva posició. L’estat espanyol no vol cap mediació perquè seria acceptar Catalunya com a part en peu d’igualtat. I perquè sap que la mediació implicaria l’acceptació de principis democràtics on tots els vots valdrien igual. I seria obligada a retirar amenaces, ocupació policíaca, suspensió de l’autonomia, processos judicials engegats, agressions, etc. Posar el comptador de la declaració a quatre dies i fer una crida a la mediació és una manera d’aclarir qui vol diàleg i qui no en vol.
—L’estat espanyol ha demostrat que està disposat a tot. El monarca successor del successor del franquisme –un Felipe com ja n’han tinguts els Borbons– ha donat carta blanca per a la màxima repressió sense límit. S’obre un període incert que pot incloure el segrest del president, el govern, Forcadell… El govern ja té previst com caldrà reaccionar en cas d’un fet d’aquesta magnitud. Però els ciutadans no podem permetre que ningú segresti els nostres màxims governants i se’ls emporti a Madrid. Potser caldrà protegir el Palau de la Generalitat o el parlament aquests dies vinents.
—Una declaració del president anunciant que proposarà la declaració de la independència dilluns pot ser considerada per l’estat espanyol com l’anunci d’un delicte de sedició. I la immunitat parlamentària i l’aforament deixen de tenir efecte si els comandaments de la policia espanyola o la Guàrdia Civil consideren que es produeix un delicte flagrant. Aleshores no els cal cap ordre judicial per a segrestar el president de la Generalitat. Cal tenir-ho present perquè ja fa setmanes que preparen el relat que justifiqui una acció d’aquesta mena. Aleshores, la declaració d’independència s’ha de fer tot seguit.
—Abans d’arribar a dilluns, encara passaran més coses. De moment, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, el major Josep Lluís Trapero i la intendent dels Mossos, Teresa Laplana, han estat cridats per l’Audiència espanyola per a declarar, acusats del delicte de sedició. Si hi van, pot ser que no en tornin perquè se’ls quedin amb l’aplicació de mesures cautelars de privació de llibertat. Evidentment, aquesta agressió tampoc no pot ser permesa per la ciutadania i caldria fer una mobilització permanent fins a aconseguir-ne l’alliberament. Una alternativa és que no vagin a declarar –cosa que hauria estat més lògica si ja s’hagués proclamat la independència. Però aleshores caldrà també emprendre una mobilització de protecció dels quatre acusats per l’estat espanyol per impedir que els detinguin abans de la declaració d’independència.
—Les eleccions no formen part de cap pla en aquest moment. Hi ha gent interessada a fer córrer aquesta hipòtesi per atiar una desconfiança immerescuda dels ciutadans que se la van jugar envers els governants. Ara el pla és complir la llei del referèndum d’autodeterminació. I si algú té una proposta que justifiqui d’aturar els compromisos, que expliqui clarament la proposta de mediació. No cal que ningú es deixi ensarronar per aquestes veus de distorsió constants. Sovint és gent que ja havia assegurat que el referèndum no es faria i que es farien eleccions. I ara es troben que han de justificar el seu engany als lectors.
Espanya ha perdut definitivament el control de Catalunya. Per això tan sols li resta el recurs de la violència i la repressió. Quan un estat ha d’emprar la violència és perquè ja no té el domini sobre la població ni sobre el territori. La violència de l’estat espanyol certifica el seu fracàs. El nostre vot diumenge i els carrers més plens que mai dimarts certifiquen la nostra victòria. Lluitem per defensar la llibertat, però somriem, que hem guanyat!
Font: VilaWeb.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada