diumenge, 8 d’octubre de 2017

Aleix Sarri: «L'hora DI»

«Com deia Chesterton, l'home ha de tenir la suficient fe en si mateix per viure aventures i dubtar prou per gaudir-les»

D'aquí a uns anys de l'u d'octubre en recordarem una cosa: va ser el dia en què Espanya va perdre Catalunya. Moltes veus d'arreu ho han posat en evidència, ja que en l'Europa del 2017 la violència no pot ser mai el mitjà per legitimar la unitat d'un estat. Si Rajoy pogués entendre les portades internacionals, molt probablement tindria malsons, algun avantatge ha de tenir ser monolingüe.

La realitat és que les imatges de la policia agredint impunement als nostres conciutadans i amics semblen fetes per instaurar un règim de la por. Des de l'arribada de la brigada Piolín a les costes de Barcelona, sembla que el govern del Partit Popular s'ha tret la màscara i, com en diria en Hristo, ha decidit reutilitzar tècniques de repressió apreses de l'avi, que no són ni proporcionals ni acceptables.

En aquesta mateixa línia, el govern espanyol projecta la seva por cap al poble català, perquè nosaltres mateixos aturem la independència, però això causarà un efecte bumerang. Què importa que la seu social del Banc Sabadell o La Caixa marxin de Catalunya? O que ho faci Freixenet? Deixaran els bancs de fer negocis a aquí? S'emportaran les vinyes a una altra contrada? La resposta és no. Ni tan sols perdem un euro en impostos, perquè Catalunya no els ha recaptat mai! L'economia seguirà funcionant amb normalitat.

Cap de les 7.000 multinacionals presents al nostre territori marxarà de Catalunya, no són aquí per caprici, sinó per la nostra posició geoestratègica, tradició industrial i qualitat de força de treball. En aquest context d'amenaces, les paraules de la monarquia i les lliçons de democràcia d'un Felip VI al qual no ha votat ningú, han estat la riota d'Europa.

La virulència del PP i els seus aliats, sumada al discurs de la Comissió Europeaon es va donar un suport ple a Espanya, justificant l'ús de la violència, mostra que sense Declaració d'Independència, Catalunya seguirà essent un afer intern. Sense DI la repressió seguirà, i Catalunya serà forçada a acceptar un nou Decret de Nova Planta amb el risc de perdre el control sobre les parts fonamentals del nostre autogovern. Renunciar a declarar la independència seria, per tant, permetre que la violència sigui més forta que la democràcia, i que les properes generacions naixin i creixin en un Estat encara més corcat per la hipocresia i la corrupció moral. No oblidem que el govern espanyol aplicaria igualment tota la repressió prevista sobre Puigdemont i el seu govern, i recentralitzaria tantes competències i empreses com els fos possible.

El Parlament va votar la llei del referèndum, on es deia ben clar que la independència hauria de ser declarada al cap de 48 h de fer-se oficials els resultats. Ser ferms en aquest compromís és l'única manera de donar credibilitat al nou Estat, tant dins com fora de Catalunya. Perquè els agents mediadors, com Suïssa, mantinguin l'interès calen accions fermes des del cantó català. La Declaració d'independència també és imprescindible perquè els mercats entenguin que sense acord amb Catalunya, perilla la solvència del govern espanyol, que haurà d'assumir el pagament del deute d'un bilió d'euros per si mateix. En aquest sentit, fins i tot la mala premsa ens ajuda a demostrar que The Catalans anirem fins al final per tal de defensar la sobirania del nostre poble.

Potser no serà fàcil però cal culminar el procés els dies que vénen. La Declaració d'Independència tindrà aviat dia i hora, i van augmentant les ofertes de mediació internacional per la negociació posterior. Vénen dies on s'ha de mantenir la calma davant les amenaces, ara que el poble català ha votat, és l'hora que el Parlament ho ratifiqui i Catalunya iniciï el procés per a esdevenir un més d'entre els Estats lliures del món. Com deia Chesterton, l'home ha de tenir la suficient fe en si mateix per viure aventures i dubtar prou per gaudir-les.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada