Joan Rueda: «Eppur si muove»

Em sap greu pels tremendistes i els pessimistes. Avui m'ha sortit un article optimista. I això que el cap de setmana ha estat com ha estat... Ja fa uns mesos que hi ha un cert (un molt, vaja) interès a fer-nos creure que el procés cap a la independència del nostre país està, com a mínim, en un impasse. Bé, fins i tot hi ha qui defensa amb vehemència que és un tema gairebé tancat. No diré que l'espectacle de determinats socis de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)... o més ben dit, l'intent de determinats quadres de determinats partits per controlar l'ANC –partits, tot sigui dit de passada, que poden acabar ben escarmentats d'aquesta operació–, els desacords entre els socis del govern de Junts pel Sí en determinats aspectes –els impostos, per exemple– o els veritables problemes en la internacionalització del procés –què ens esperàvem? El món, per definició, és unionista–, no ens ajuden el més mínim.

Però tot plegat és, en un procés com aquest, més que relatiu. Mai, mai, ni en els nostres somnis més humits, havíem cregut que podríem estar tan a prop de l'objectiu, de l'alliberament nacional. Però per arribar-hi cal seguir remant, i remant de valent. Més enllà del soroll, i sobretot del soroll preelectoral, hi ha gent remant. Hi ha la gent de l'ANC, la mateixa disposada a fer el que calgui pel país cap de setmana rere cap de setmana i que quan veu un periodista li diu “vostè ens pot explicar què passa a l'Assemblea?” perquè no entén, ni li interessa, el moviment entre partits. La que, des dels ajuntaments, se la juga pel simple fet d'aprovar declaracions polítiques. I, encara que es vulgui desqualificar, la que, al Parlament, treballa en la redacció de les tres lleis claus, les d'hisenda pròpia, seguretat social i procés constituent, per al camí cap a la independència. Tot plegat amb la intenció de crear les bases d'un procés constituent, de carrer, que reculli les idees i voluntats de la gent que és independentista i de la gent que vol un país millor però que encara dubta si això es pot fer amb algun tipus d'unió amb l'Estat espanyol. Vaja, que el procés està aturat. I tant. Manllevant Galileu Galilei, però, “tot i això, es mou”.

Font: elPuntAvui.cat