Antonio Baños: «Ara que no passa res»

A vegades, quan sembla que no passa res és que està passant tot el que és important. Quan sembla que les coses diuen que no avancen és perquè s'estan reconfigurant. Jo crec que a Catalunya la situació política vers el procés la podem definir d'aquesta manera. Es tracta d'una reconfiguració d'elements que crec que ens son molt positius. Per una banda, el calendari se'ns gira a favor amb aquesta perllongada absència de govern a Espanya que certifica la incompetència de l'Estat i la impossibilitat de grans canvis en un espai raonable de temps.

I per altra banda, tenim un gir inexorable i cada vegada més visible de l'independentisme cap als temes socials que colpegen de manera injusta i implacable la societat catalana. El pols sobre el decret de pobresa energètica que han mantingut l'administració catalana per una banda i la Brigada Aranzadi i el govern de Madrid per l'altra ha estat un d'aquests signes. A poc a poc, de Palau estant, sembla que es veu clara la necessitat que el primer govern independentista de la nostra història es destaqui (a més de per complir el full de ruta) per defensar les persones i els seus drets. Per empènyer a que l'independentisme entri en una nova fase. Esperem que la darrera.

Una fase on la implicació del moviment amb la defensa dels drets ciutadans i individuals ha de ser l'eix de la seva actuació. Centenars d'ajuntaments, el govern i la majoria parlamentària. La societat civil organitzada i bona part del discurs del país estan alineats amb la República. I República catalana és sinònim de blindatge i ampliació de drets. Per això, ara que sembla que no passa res, l'independentisme s'ha d'implicar amb força amb la causa dels refugiats, dels desnonats, dels aturats i precaris. Van ser fantàstics els dies de les mobilitzacions joioses i lúdiques. Els temps de l'independentisme assolellat i juganer. Però ara que tenim a tocar la llibertat hem de ser seriosos i posar en el centre de les lluites aquelles urgents i ineludibles. Un independentisme popular que entengui que la lluita amb l'Estat ja no és només per l'espoli fiscal o la repressió de la llengua. Que fins i tot en el tema dels refugiats o de la pobresa energètica, el combat amb les decadents i corruptes instàncies borbòniques és constant Per això ara és el moment de bastir nous arguments, noves lluites, nous camps d'acció. Ara que sembla que no passa res per quan passi tot estiguem preparats i en una ofensiva clara en defensa de la justícia, el treball, l'asil i la dignitat.

Font: Mon.cat