Antonio Baños: «Ja veiem el camí»

El camí ja està més franc. Després d'un any llarg, llarguíssim on les conteses electorals de tota mena, les refundacions i les redefinicions de tots els partits i entitats polítiques del país han estat la nota dominant, sembla que l'horitzó que se'ns obre és inusualment aclarit. Un cicle plebiscitari/electoral català se li hi ha afegit aquest agònic espectacle polític espanyol.

A les eleccions de l'ANC se li ha afegit la refundació de CDC i clou una fase profunda de remodelació política que ha enterrat l'autonomisme. Només la contesa del 26J ens resta per acabar de dibuixar el panorama que haurà de ser el definitori i el definitiu del cicle polític que va començar fa més d'un lustre i que haurà de cloure en els propers dos anys com a màxim.

Els moviments polítics, així de manera general, passen per unes fases prou definides i molt estudiades. Primer hi ha una incubació dels neguits i greuges que donaran pas al moviment. En el nostre cas, el via crucis estatutari i la crisi econòmica van acabar cristal·litzant en el primer punt crític. Entre el 2010 i 2011, entre el 10J i el 15M, la condensació del malestar precipita.

La segona fase de qualsevol moviment és el d'acumulació de forces. Fins als 2014, tant la "nova política" com sobre tot el procés, s'organitzen i agafen múscul. L'any 2015, superany electoral, és el punt d'inflexió cap a la tercera fase: l'entrada a les institucions.

Habitualment, aquest és el moment més delicat. La gent, els quadres que han empès el moviment des del carrer passa a fer feina institucional i es genera una sensació de vuit.

Aquesta situació és la que hem viscut/patit fins ara. Amb l'elecció de la direcció de l'ANC ahir a Ripoll i la decisió de refundació de CDC, es tanca aquesta fase. A partir d'aquí, els moviments socials poden tenir dos comportaments: una lenta disgregació o una fase de consolidació, de solidificació.

Esperem que, escatides totes les incògnites electorals i de lideratge, el procés entri en aquesta segona dinàmica. Fa falta un temps (no ha de ser gaire llarg) per reordenar les forces i establir les noves relacions entre tots els actors. Fa falta redefinir els objectius tàctics per assolir la fita estratègica. Ara que el camí (electoral) del procés queda molt net, hem de tindre vista, olfacte i intel·ligència per, quan Espanya es decideixi a tindre govern, ens hi podem enfrontar de manera definitiva.

Font: elMon.cat