Com als anys anteriors, la balança fiscal de Catalunya amb l’administració central corresponent al 2012 s’ha calculat segons les dues aproximacions metodològiques estàndards: la del flux monetari (que assigna les despeses al territori on es gasten) i la d’incidència càrrega-benefici (que assigna les despeses on viuen els ciutadans que se'n beneficien). En ambdós casos s’ha tingut en compte l’impacte dels dèficits totals de l’administració central de Estat.
El mètode del flux monetari mesura l’impacte econòmic generat per l’activitat de l’Estat en el territori i és especialment rellevant en temps de crisi i atur, ja que mostra la despesa efectiva que ha fet l’administració central en un territori concret. D’acord amb aquest mètode, el dèficit fiscal de Catalunya l’any 2012 va ser de 14.623 milions d’euros, equivalents al 7,5% del PIB de Catalunya.
Per tant, Catalunya va aportar el 18,4% del total d’ingressos de l’administració central i va rebre el 13,6% de la despesa total de l’Estat. I segons el mètode de la incidència càrrega-benefici, el dèficit fiscal de Catalunya l’any 2012 va ser de 10.030 milions d’euros, que representen un 5,1% del PIB català. Uns resultats que doblen les xifres que el ministeri va calcular fa un any.
Què és la balança fiscal?
La balança fiscal mesura l’efecte redistributiu entre territoris de la política fiscal de l’administració central de l’Estat, és a dir, mostra la diferència entre la despesa que l’Estat realitza en un territori i el volum d’ingressos que obté en aquest territori i que li permeten finançar el conjunt de la seva despesa pública. Existeix dèficit fiscal quan els ingressos obtinguts en un territori superen les despeses que es destinen als ciutadans d’aquest territori, és a dir, quan hi ha una sortida neta de recursos fiscals.
Despesa discrecional de l’Estat
Si es calcula la balança fiscal sense la Seguretat Social, la despesa de l’Estat a Catalunya cau del 13,6% fins al 9,2% (9,1% si es tenen en compte els organismes autònoms i les empreses públiques). Això es deu a què la despesa de la Seguretat Social —bàsicament pensions, prestacions d’atur i altres prestacions econòmiques— no està subjecta a la discrecionalitat de les polítiques territorials del Govern central: els ingressos i la despesa de la Seguretat Social estan lligats a uns drets i obligacions adquirits pels ciutadans a títol personal.
La diferència entre el percentatge que Catalunya rep i el que aporta gairebé es duplica quan s’analitza específicament el comportament de la despesa discrecional. Així, la diferència global entre ingressos aportats i despesa rebuda és de 4,8 punts percentuals, però si s’exclou la despesa de la Seguretat Social, el diferencial s’amplia fins a 8,7 punts.
El saldo de la Seguretat Social
El càlcul de la balança fiscal inclou un annex amb l’evolució dels fluxos d’ingressos i despeses de la Seguretat Social a Catalunya i Espanya des de l’any 1995 fins el 2012. El saldo de Catalunya és negatiu en 6 dels 18 exercicis analitzats, mentre que el de l’Estat en conjunt és negatiu en 11 dels 18 exercicis analitzats. El saldo per a Catalunya només és negatiu en els períodes 1995-1996 (amb una taxa d’atur d’aproximadament un 20%) i 2009-2012 (atur d’aproximadament un 18%).
Font: elNacional.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada