Víctor Alexandre: «García Albiol, l'emissari del Règim»

No és cap secret que el càrrec de 'coordinador general', en el cas del PP a Catalunya, és només un eufemisme de la veritable funció que desenvolupa el seu titular, que és la de 'noi dels encàrrecs' de Madrid. Sempre ha estat així, i s'ha de reconèixer que amb molt d'esforç. De fet, és lògic. Quan Madrid nomena un català, ni que sigui per escampar la boira, ho fa amb la seguretat que serà més nacionalista espanyol que Mariano Rajoy, Pedro Sánchez i Albert Rivera junts. És una vella praxi de les tiranies: utilitzar col·laboracionistes per intentar mantenir a ratlla les possessions rebels. En aquest sentit, per tant, Xavier García Albiol fa tants mèrits com pot davant dels seus caps perquè li donin un càrrec 'de debò' a Madrid. Ministre, per exemple. O 'vicepresidente del Gobierno'. Oh, quin èxtasi, poder remenar les cireres cada divendres contra Catalunya! Quin morbo més plaent poder fer tot el mal possible al seu país d'origen. Realment ha de ser el súmmum per a algú que ha decidit consagrar la seva vida a aquesta finalitat.

El problema de Xavier García Albiol i el seu partit a Catalunya és que gairebé no tenen parròquia -i la poca que tenen s'amaga avergonyida, com ho demostren les 140 llistes fantasma que van haver de presentar en les darreres eleccions municipals-, la qual cosa obliga Albiol a dir coses que li permetin aparèixer uns pocs segons a televisió. Per exemple, demanar que Catalunya faci un "gest" davant de Madrid suprimint la conselleria d'Afers Exteriors. Diu que "no és presentable demanar la col·laboració del govern espanyol i, mentrestant, seguir amb la creació d'estructures d'Estat." Un altre "gest" que demana és que, com a mostra de bona voluntat, paralitzem el procés d'independència. Diu, a més, que la persecució de les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya és lògica, atès que "no es pot pretendre que el govern espanyol deixi de fer les seves funcions." Ell, però, per què no sigui dit, també farà un "gest" i promet que, com a senador, portarà al ple una moció perquè "en cap territori de l'Estat no es pugui dur a terme cap referèndum de secessió".

D'entrada, sobta força que un govern que manté una activitat frenètica contra Catalunya, perquè, segons diu, el fet d'estar només en funcions no l'allibera de responsabilitats, sigui el mateix que es nega a complir el deure de retre comptes de la seva acció al Congrés espanyol adduint que només està "en funcions". D'altra banda, deu haver-hi un malentès. No demanem pas la "col·laboració" del govern espanyol, simplement li diem que deixi d'espoliar-nos i de cobrar-nos comissió pels préstecs destinats a pal·liar els estralls de l'espoliació. L'Estat espanyol no és ningú, absolutament ningú, per governar la vida dels catalans. No som súbdits d'Espanya. Som una vella nació d'Europa que es regeix pel seu Parlament.

Pel que fa al tema del 'gest', García Albiol adopta l'actitud de l'emissari de l'amo blanc i ens adverteix que la nostra revolta té l'amo molt empipat, ja que és molt lleig que un negret captiu es vulgui alliberar. El negret captiu ha nascut per obeir l'amo i ha de morir essent negret captiu. Està escrit al cel. L'amo blanc, tanmateix, amb la seva infinita benevolència, estaria disposat a perdonar-nos si, tot posant-nos de genolls, aturem la pretensió de voler ser lliures i deixem d'explicar al món quina mena d'individu és en realitat l'amo blanc. Aquests dos petits gestos, pràcticament insignificants, el farien immensament feliç i podria ser que ens donés unes monedes per comprar-nos pega dolça.

Doncs bé, la resposta del Parlament de Catalunya és clara: el Procés no s'atura, Exteriors és un ministeri que existeix i que existirà, agradi o no agradi a García Albiol, emissari del Règim, de la mateixa manera que el conseller Raül Romeva continuarà essent-ne el titular per explicar al món el totalitarisme de l'Estat espanyol, la seva aversió a la democràcia, i la ferma decisió catalana de ser un Estat independent.

Font: Mon.cat