Vicent Partal: «Sànchez Piñol té raó sobre Forcadell»

'Si el constitucional espanyol inhabilita Carme Forcadell i el parlament no fa cas de la sentència i li permet de continuar presidint les sessions, serem ja en allò que tècnicament es coneix per ‘independència de facto’'

L’escriptor Albert Sànchez Piñol ha respost amb contundència les declaracions d’uns quants polítics de Junts pel Sí que reclamaven mobilitzacions populars contundents en el cas que el Tribunal Constitucional espanyol inhabilitàs la presidenta del Parlament de Catalunya. Piñol diu que si això passa qui té la responsabilitat de respondre ja no és la ciutadania, sinó els diputats que van ser elegits el 27-S. I que no cal fer mobilitzacions, sinó una cosa molt més senzilla i important: complir les resolucions del parlament que retiren la legitimitat al constitucional espanyol i mantenir Carme Forcadell a la presidència del parlament.

Estic completament d’acord amb Sànchez Piñol. Si el constitucional espanyol inhabilita Carme Forcadell, en aquell mateix moment entrarem al punt de no retorn del procés d’independència. I, per tant, la posició que adopte el parlament serà decisiva: marcarà la diferència entre anar per a la creació de la república o renunciar-hi.

Si el constitucional espanyol inhabilita Carme Forcadell i el parlament no fa cas de la sentència i li permet de continuar presidint les sessions, serem ja en allò que tècnicament es coneix per ‘independència de facto’. I la més important és que no cal cap justificació per a arribar-hi perquè les declaracions aprovades pel Parlament de Catalunya són ben clares. Només cal voluntat política. Decisió.

És evident que les conseqüències d’una decisió com aquesta seran transcendentals, definitives. L’estat espanyol entrarà en una espiral d’enfrontament que no pot servir per a res més que per a accelerar els terminis del procés d’independència. És possible fins i tot que el PP i Ciutadans abandonen el parlament, perquè el considerarien a partir d’aleshores un parlament il·legal. Això ha passat a gairebé tots els processos d’independència i no ens ha de fer gens de por. A l’estat espanyol, així són les coses, només li quedarà l’opció de conformar-se i acceptar la realitat o la del cop d’estat per a dissoldre l’autonomia de Catalunya, i això és ben obvi que portaria a la proclamació immediata de la independència.

Ningú no dubta que en eixes circumstàncies la mobilització dels ciutadans seria extraordinària, en defensa de les institucions. I no és aquesta, per tant, ni la qüestió ni la pregunta. La pregunta és si els nostres diputats estaran disposats a assumir la seua responsabilitat històrica o no.

Font: VilaWeb.cat