Ens trobem amb el repte de culminar els esforços d’aquests darrers anys, de ser coherents i valents, decidits i ferms. De fer costat a la nova República Catalana, passi què passi.
És ara quan tot allò desitjat és a tocar, quan hem de fer el pas segur per a defensar les nostres institucions i apuntalar la República que ja neix. Una democràcia forta necessita una societat civil forta.
El parlament va fent les tres lleis de desconnexió i el govern prepara els instruments per a actuar com un estat. Pot semblar que ja s’ha fet tot. I res més lluny de la veritat. Això és un procés coral i cadascú hi té el seu paper. A la ciutadania ens toca una part més èpica: afegir el nostre entorn més pròxim al projecte col·lectiu i omplir els carrers perquè és la força del carrer la que empeny el procés i apuntala les institucions per a fer el pas definitiu. A diferència d’uns altres moviments, aquí la gent no és espectadora.
Tots aquests anys ho hem fet magistralment bé a milers d’actes i quatre diades històriques. Hem estat els actors principals i hem brodat el nostre paper. I això ha donat l’empenta i la força als nostres representants institucionals i, no cal oblidar-ho, tota la legitimat democràtica. Sense nosaltres, sense el poble que omple els carrers no seríem a les portes de la independència. Perquè sense el poble mobilitzat no hi ha voluntat popular, no hi ha transformació real.
Vam començar aquest procés tots plegats amb la diada del 2012. I volem acabar-lo també plegats a la diada del 2016. Han estat quatre anys d’emocions, de somriures, de reptes impossibles assolits i d’explicar-nos al món. Quatre anys que poden semblar una eternitat, però que en el context d’un procés històric d’alliberament nacional no són res, després de segles de submissió. I amb tot el camí recorregut, aquesta ha de ser la darrera gran diada, l’última estació, un pas previ a la llibertat. Hem de tornar a demostrar que hi som, de manera solemne i clara, com aquests darrers anys, per agafar l’impuls necessari per a l’esprint final.
Aquest procés és una marató i després de més de 40 quilòmetres correguts, no ens podem permetre de defallir als darrers 100 metres. Som més necessaris que mai.
Diuen que si hem perdut les ganes o que estem cansats, per això aquest Onze de Setembre hem de fer evident que no és així, que estem actius, desperts i a punt per a l’hora que s’acosta.
Les coses que comencen per la porta gran s’han d’acabar per la porta gran. Com cada Onze de Setembre, som convocats per a fer història. La República catalana la fem tothom. Guanya-te-la, guanyem-nos-la!
Font: VilaWeb.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada