El Tribunal Constitucional va suspendre dos cops la consulta del 9N i la consulta es va fer. L'èxit de les urnes de cartró va deixar en ridícul la prohibició de l'Estat. El 9 de novembre de 2014 a Catalunya es va viure l'acte de revolta cívica i pacífica més important, fins ara, dins de la UE. Un any després, el 9N del 2015, el Parlament aprovava la resolució on la majoria absoluta de diputats proclamaven els objectius polítics pels quals van ser escollits pels ciutadans. Nova suspensió del Constitucional que acaba sent ignorada per la majoria dels representants del poble de Catalunya. Malgrat prohibicions i advertiments, el Parlament reuneix la comissió sobre el procés constituent i n'eleva les conclusions al ple.
L'Alt Tribunal torna a suspendre i ara amenaça amb la via penal els responsables del Cambra i del Govern. La progressió aritmètica del conflicte avança: 1, 2, 4, 8... Seguim?
Quantes suspensions, inhabilitacions i potser denúncies penals seran capaces de sostenir les institucions espanyoles? Què farà l'Estat si cada prohibició té com a resposta una nova desobediència? Què passarà si a cada hipotètica inhabilitació el Parlament tria una altra persona disposada a seguir endavant amb les decisions prohibides? Expulsarà Espanya de l'acció política 72 representants pels ciutadans? Podrien resistir les credencials democràtiques del Regne d'Espanya davant la Unió Europea i la resta de la comunitat internacional? Mantindrà Brussel·les la frase "internal constitutional matters" com a resposta de manual davant una inestabilitat política espanyola creixent? Ningú no dirà res si l'Estat suspèn de facto la democràcia a Catalunya? Com evolucionarà la posició dels Estats Units en constatar que, malgrat el desig expressat en públic per Barack Obama, Espanya és més aviat poc "strong" i, sobretot, cada cop menys "unified"?
No serà una tardor tranquil·la. Els autoanomenats partits constitucionalistes acabaran sortint del seu vodevil actual. Paradoxalment, el mateix conflicte català, culpable en bona part l'actual desgovern d'Espanya, serà un factor clau per facilitar la investidura i evitar unes terceres eleccions. Si en una cosa ja coincideixen les declaracions de Rajoy, Sánchez i Rivera, és en la necessitat -diuen- de fer front al "desafío de los que quieren romper España". Potser Mariano Rajoy haurà de governar amb no poques dificultats parlamentàries, però el president del partit de Gürtel no estarà gens sol en el combat contra la Catalunya sobiranista, especialment quan arribi el xoc de trens que ja és inevitable. Tothom sap que la locomotora 'nacional-rojigualda' tindrà tres maquinistes, com a mínim.
Amb govern o sense, l'estabilitat espanyola és ja impossible si l'Estat s'entesta a donar via judicial a un conflicte que requereix política amb majúscules. Tota la contundència d'una gran coalició PP-PSOE-C's no podrà sufocar una voluntat àmpliament majoritària a Catalunya per tenir la capacitat de decidir marxar o quedar-nos. El moment del "Sí o el NO" arribarà per molt que a Madrid soni a marcià. Lluny d'intentar explorar la via anglesa de la seducció (ni que fos bastant mentida, com en el cas d'Escòcia) Espanya no fa altra cosa que alimentar les ganes de ruptura a Catalunya. Ara amenacen amb més benzina encara. Com diu Carme Forcadell, l'Estat espanyol no falla mai. Aquesta tardor, segons sembla, no fallaran.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada