Font: ara.cat
Mentre Espanya sigui jugador i àrbitre no podrem guanyar mai (Junqueras)
- Inici
- Qui som
- Com participar-hi
- El barri
- Actualitat
- Arguments
- Arguments/Dubtes (vídeos)
- Arguments/Dubtes (textos)
- Especial Indults
- Especial Finançament D+1
- Especial Estat centralitzat
- Especial Català perseguit
- Especial Dèficit fiscal
- Especial Atur a Espanya
- Especial Catalunya i Europa
- Especial Aranzels
- Especial Estafa del FLA
- Especial Prima de Risc
- Especial Espanya
- Especial Espoli fiscal
- Especial Pensions
- Especial Atur
- Especial Sostre dèficit
- Especial Impostos
- Fons documental
- Recomanem
diumenge, 28 d’agost del 2016
Toni Soler: «Banderes i urnes»
Hi ha qui critica el processisme gansoner, o qui recela del “Tenim pressa”, però oblidem que els calendaris sovint salten pels aires a causa de circumstàncies imprevistes. Sense govern a Madrid, amb una autonomia intervinguda i una mesa del Parlament amenaçada pels tribunals, sembla impensable que el pròxim curs polític català s’escoli com si no passés res. El govern Puigdemont no té gaires més opcions que tirar pel dret o liquidar la legislatura. Si tira pel dret, s’exposa a un conflicte institucional -ben singular, perquè enfrontarà un govern en fallida i un altre en funcions-. En aquesta tessitura, el millor que pot fer la Generalitat és reivindicar la sobirania popular i convocar un referèndum, amb el compromís de tirar-lo endavant i d’aplicar-ne el resultat. Si hi ha conflicte, el nostre estendard no ha de ser una bandera, sinó una urna.
Entrades relacionades

La Generalitat xifra el dèficit fiscal el 2014 en 16.570 milions d'euros

Junqueras: «Com voleu que renunciï a fer el bé i als meus drets civils i polítics?»

Carles Riera: «Aquesta vegada no negociarem sobre els objectius, sinó sobre el punt de partida»

Jordi Sànchez: «En campanya des de la presó»

Vicent Partal: «Com una muralla»

I tu? Sumes per la independència?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada