Estem tenint un estiu molt mogut.
Quan la gent parla de la unilateralitat, no sol tenir en compte que provoca reaccions. Veurem què passa ara, al setembre, a l'octubre... Jo crec que fins a l'estiu que ve estarem en aquesta dansa. Es tracta de veure fins a on s'atreveix el Tribunal Constitucional. Hem vist que el judici del 9-N, que va ser un acte unilateral, cada vegada va quedant en menys cosa. El problema que tenen ells és que si no reaccionen, mal per a ells, i si reaccionen, mal per a ells.
La judicialització del procés fa créixer l'independentisme?
És el gran error d'Espanya. Quan judicialitzen el procés el posen en pendent ferroviari. Quan construeixes una via de tren, hi ha un pendent que no el pots posar, perquè no pots controlar el tren per la inèrcia. Això no vol dir que s'estavelli, però no pots conduir-lo. Quan Espanya opta per judicialitzar el procés, posa una via de tren que ja no depèn del seu control. Políticament és un error enorme, monumental. Ja veurem què passa. El que no s'explicaria és que el Constitucional amenaci, amenaci, i no faci res. I fins i tot per als nostres interessos, si fos així, ja ens està bé que faci. Una cosa que ha fet sempre el procés independentista català és anar sempre dos passos per davant d'Espanya, sempre estem marcant-li el ritme, i no hi estan acostumats.
Fent un símil esportiu, el govern de Madrid no ha tingut prou cintura o no ha aguantat els canvis de ritme que ha imposat el procés?
Jo crec que és més que això, hi ha un tema que és la incapacitat d'Espanya per veure's a ella mateixa com un país dialogant. L'altra prova d'això és el tema de la investidura de Rajoy. Hi ha un problema polític evidentíssim a Catalunya i no el volen resoldre amb la política. No volen dialogar, no volen parlar-ne, no volen transigir. Això els singularitza molt com a Estat. Segurament és una herència del franquisme. I fa que les coses siguin complicadíssimes per a ells.
Com afecta en el procés aquesta incapacitat de formar govern a Madrid?
Jo diria que al procés no l'afecta en absolut, el procés no dependrà de qui governi a Madrid. Com més tarden a formar govern, més debilitats estan. Des del punt de vista català, això representa, sobretot, el seu tarannà: no trobes un argument que pugui unir com a país Espanya, i en canvi sí que el trobes a Catalunya, amb totes les dificultats. Estan poc adaptats al model de funcionament de les democràcies occidentals.
L'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) diu que els partidaris de la independència han pujat. Per què?
Jo crec que no és tan important que hagin pujat com la consolidació del fenomen. Jo això ho advertia des de l'inici: hauria estat possible fer la independència en quatre dies, però si tardes a fer-la, amb una situació tan important de mobilització, tampoc és dolent, perquè els països estrangers veuen que no és una moda, un caprici, no és una situació conjuntural. Aquest és el segon CEO que pronostica més votants per a la independència, l'anterior és el que es va fer després de la Via Catalana, i algú podia dir que allò va ser molt espectacular, no s'havien explicat els defectes i només se'n veien les virtuts... Ara no es pot dir això. No només s'han explicat els defectes i virtuts, sinó que se'ns ha amenaçat, se'ns ha posat en situacions increïbles... Jo dono més importància a la consolidació de l'independentisme que a l'augment de vot. Quatre anys després, la població creu que la manera més sensata d'eixir d'aquest atzucac és la independència, i això és un missatge molt poderós.
El resultat de les eleccions del 27-J han ajudat a aquesta consolidació de l'independentisme?
Sens dubte. Quan Podemos apareix, té un discurs que ve a dir: “Aquest problema el soluciono jo i no haureu d'enfrontar-vos.” Ningú té ganes d'enfrontar-se i, per tant, atrau una part del vot independentista. Aquí han passat dues coses. D'una banda, una bona part del vot independentista s'ha adonat que Podemos no era neutral, estava en contra de la independència, i se n'ha allunyat. I després s'ha vist el topall a Espanya. La coalició d'Unidos Podemos, un amalgama de tots junts a veure fins a on arriben, no només no arriba, sinó que perd vots. Quan sents el Pablo Iglesias dient que haurem d'esperar al 2020... En les condicions en què estem no podem esperar. Aquí es desmunta bona part d'allò que la gent esperava d'aquest partit. A més a més, la mateixa nit de les eleccions, Podemos es reconverteix en un atac absolut a l'independentisme, com una alternativa de govern a la Generalitat... Doncs hi ha gent que diu que no. Diuen que poden treure l'independentisme de la Generalitat, però com? El CEO els dóna 24 diputats, on van amb això? Què estan dient? Que faran una alternativa sumant el seu vot amb el del PP i Ciutadans?
El CEO estima que un 30% de votants de Podem és independentista. Està aquí la clau per superar el 50% de vots en un hipotètic referèndum?
Aquí ens fem trampa. El 50%, si en comptes d'eleccions hagués estat un referèndum, s'hagués superat de sobres. No necessitem més cens per guanyar, no cal. Ja tenim la majoria. El que passa és que ens deixem arrossegar per una sèrie de teories sorprenents. Estem parlant d'un 48% en unes eleccions on hi havia 15 partits, i amb dos partits, Catalunya Sí que es Pot i Unió, que es van negar explícitament que els contessin com a sí o com a no. L'augment de vot independentista és normal. A Catalunya l'independentisme no s'ha vinculat a un partit o un altre, això és una gran diferència amb Escòcia o el Quebec. Aquí hi ha independentista de tots els partits, o de la majoria. I si hi ha un 30% d'independentistes que voten Podemos, doncs ja està. On està el problema? [Aplicant aquest 30% als resultats del 27-S sortirien un 50,51% del sí a la independència en un hipotètic referèndum]
La caiguda del PSC i el gir sobiranista de CiU són claus per entendre el creixement de l'independentisme?
L'independentisme ara té un coixí molt sensat, ningú parla ja delsoufflé que es desinflarà. La pujada és, sobretot, perquè el país ha entès que estem vivint molt malament i que la solució més sensata per solucionar tot això és tenir un estat propi. Aquesta és la raó, no és una raó ètnica, lingüística... És que la gent està fins al monyo de com vivim, i troba que l'alternativa més raonable per canviar la situació és a través del procés d'independència. Si Catalunya fos un país independent, no hi hauria desnonaments, el Parlament català ja ho ha aprovat; se suposa que els trens funcionarien millor, no hi hauria aquest permanent boicot d'Adif... Ens diuen que presentem la independència com si fos una ganga. El que no és una ganga és viure com estem vivint, i és raonable pensar que la independència solucionaria molts dels problemes que tenim, simplement perquè aquesta societat és més progressista que la societat espanyola, només per això ja hi hauria solucions a molts problemes. Aquesta és la raó que consolida l'independentisme. Si Espanya fos capaç d'oferir una alternativa creïble, una part dels votants catalans preferirien no anar-se'n.
Com afectarà la CUP haver votat contra els pressupostos del govern? Segons el CEO, baixa, i Junts pel Sí es manté.
Que Junts pel Sí després d'un any de governar i de patir tot el desgast, d'aguantar atacs de tot tipus, dels seus propis errors... continuï estant on està és un resultat excepcional. Amb el tema de la CUP, jo coincideixo amb el que es veu al carrer. La CUP té un vot com a mínim dual: d'una banda, el revolucionari anticapitalista, i de l'altra, el 27-S hi va haver gent que els va votar perquè va creure que era una manera d'accelerar el procés, de posar pressió a Convergència i que no es despistés... Gent que va votar més un David Fernández i un Antonio Baños que una Anna Gabriel, i s'ha trobat el que s'ha trobat. El tema de la investidura va ser molt dur, però la gent al final el va digerir. El tema dels pressupostos, aquest sector no l'ha entès ni l'entendrà. Per tant, és previsible que la CUP perdi aquest vot, que es quedi en 5 o 6 escons, com diu el CEO.
Font: elPuntAvui.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada