Toni Castellà (Barcelona, 1970) és portaveu de Demòcrates, diputat de Junts pel Sí i exsecretari d'Universitats i Recerca de Catalunya. Ha anat a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) de Prada a fer un debat sobre el Referèndum d'Independència amb el president de l'ANC, Jordi Sànchez, l'activista Anna Arqué i el filòsof Bernat Dedéu. En aquesta entrevista amb El Món, Castellà parla a fons sobre aquesta eina electoral, que ha de servir -segons ell- per afrontar el tram final del procés sobiranista.
Demòcrates reclameu que el full de ruta del Govern inclogui el RUI. Com van les negociacions dins de JxSí i amb la CUP sobre el Referèndum?
És el debat que estem tenint aquests dies, i fins a la moció de confiança del 28 de setembre. Perquè el president, Carles Puigdemont, l’ha plantejat com un abans i un després de poder-nos interpel·lar els 72 diputats i mirar de buscar un acord definitiu per encarar el tram final del full de ruta. En aquest marc, des de Demòcrates ja dèiem el 30 de maig que probablement el Referèndum és un bon instrument a incorporar dins del full de ruta. No és un plantejament de substitució, ni molt menys, sinó que dins del full de ruta es pot incorporar.
Per què ho teniu tan clar? Hi ha encara molts dubtes sobre el RUI
El referèndum és el que pot donar més unitat d’acció al marge dels partits i la ideologia de cadascun dels 72 diputats. Això ha de ser una incorporació, i el full de ruta de JxSí és molt clar. I totes les formacions polítiques més els independents, amb un to o un altre, estan absolutament oberts al diàleg per a enriquir el full de ruta. Si el plantejament del Referèndum és en aquest sentit, no substitutiu sinó per a enriquir i donar-li més contundència al full de ruta, podrem arribar a un acord. Sóc dels convençuts que això serà així. Ara toca parlar en privat, dialogar internament, explicar-nos els pros i contres, els punts de vista de cadascú, i crec que d’una manera o altra el referèndum s’incorporarà al full de ruta.
El 28-S, doncs, Puigdemont explicarà des del Parlament si s’incorpora o no el Referèndum, i de quina manera
Sí, és el president qui ha de plantejar com s’ha d’enfocar la moció de confiança, i aquesta i altres propostes també. El més desitjable és que el dia 28-S sortim amb una unitat absoluta d’acció dels 72 diputats, per enfilar el tram final cap a l’execució de la República catalana. Si no, seria un fracàs, no pels partits, sinó per al procés. I també pels partits respecte la ciutadania, que ha mostrat unitat. Cal que durant els propers mesos ens oblidem una mica dels partits, i pensem en l’objectiu final en termes de l’anhel de la ciutadania que l’11-S sortirà al carrer. I aquest exercici l’hem de fer tots plegats.
Què és el que li manca a aquest Referèndum perquè acabi d’haver-hi quòrum? El Partit Demòcrata sembla que no ho acabi de tenir clar
La solució tècnica hi és. La Generalitat és una estructura d’Estat i que, a més, té voluntat de ser Estat. La reflexió és la determinació política a prendre una decisió que en algun moment ha de ser de trencament. I aquí pot haver-hi matisos en l’opinió de quan trencar. Però, dit això, hi ha moltes veus dins de Convergència Democràtica que estan absolutament obertes, començant per la consellera Neus Munté i d’altres. Confio perfectament que això arribarà a bon port. És cert que probablement no és una bona estratègia dir que el Referèndum és la versió ben feta del 9-N, és un error. Una cosa no té res a veure amb l’altra.
Expliqui’s
El 9-N era absolutament necessari per reforçar la idea de fer el referèndum. Dit d’altra manera, sense el 9-N no estaríem ara on som. O no podríem estar ara en disposició de parlar de referèndum. I això no s’ha de posar en contradicció. I CDC té marge de temps per a fer la seva reflexió interna.
El referèndum no alteraria el tempo del full de ruta, doncs?
Sí, el que plantegem és que l’aprovació de la llei de Transitorietat Jurídica estableix que el Parlament, amb una majoria dels 72 diputats, substitueixi el marc legislatiu espanyol pel català. I que en aquest sentit, la primera decisió d’autodeterminació del Parlament sobirà sigui convocar el referèndum. Per tant, ha de ser tot molt immediat. En funció del resultat del referèndum, es dissol el Parlament sí o sí. En cas de victòria del Sí, es dissol per convocar les primeres eleccions constituents de la nova República. I si guanya el No, es dissol per convocar unes noves eleccions autonòmiques. Per tant, no s’altera el calendari per res.
El Referèndum es pot convocar al marge dels Comuns? Quedaria prou legitimat si no li donen suport i no s’hi impliquen?
La democràcia no es mai perillosa. Hi ha una majoria de diputats suficients per a convocar-lo. El referèndum passaria per sobre els partits. I incloure el referèndum és deixar en segon pla els partits per donar el protagonisme als ciutadans. Estic convençut que hi ha una gran quantitat de votants de l’univers dels Comuns que estan d’acord que un referèndum és l’exercici principal de la democràcia i que un percentatge molt elevat votaria que Sí. El referèndum ens permet saltar per sobre dels partits, i és important la posició de cadascuna de les forces polítiques, però el més rellevant és la posició final dels ciutadans. Els Comuns tenen arrels revolucionàries en termes de trencament amb l’statu quo, i no hi ha trencament més revolucionari que un Parlament declarant-se sobirà i convocant un referèndum perquè els ciutadans decideixin quin és el seu futur. Estic convençut que, com que són revolucionaris, s’hi acabaran incorporant.
Canviem de tema. Com es garanteix la legitimació internacional del Referèndum?
Precisament és el que des de fora se’ns exigeix a Catalunya. El que tothom entén des de la comunitat internacional és que, si un país es vol autodeterminar, ha de consultar els seus ciutadans. El que no s’entendria en absolut és que l’Estat espanyol bloquegés, o intentés bloquejar, el referèndum. De totes maneres, no crec que l’Estat tingui cap marge per a poder-lo bloquejar. Serà molt important la participació de mitjans internacionals, com en el 9-N, però sobretot d’observadors internacionals. Dels motius per a convocar el referèndum hi ha el component domèstic i democràtic, però també cal tenir en compte l’aspecte internacional. Perquè ens comenci a reconèixer algun país hi ha d’haver un referèndum pel mig.
Quina funció farà la conselleria d’Exteriors?
Estratègica. Ha de ser el canal que ens permeti establir els ponts necessaris, i que obri les portes per l’arribada d’observadors internacionals. El conseller Raül Romeva des que va assumir la seva responsabilitat ja s’està movent internacionalment per explicar com es farà el procés. La determinació que la comunitat internacional estigui assabentada puntualment i transparentment de quin és el procés que farem és quelcom consensuat al Govern. Com fer-ho és una competència del Govern.
La comunitat internacional es posicionarà després del referèndum?
No ens hem d’obsessionar que algú ens deixi fer les coses. Ara estem al punt que nosaltres hem de decidir fer-les. Només quan decidirem fer coses és quan la comunitat internacional es posiciona. Algú pot pensar que Europa no s’ha posicionat respecte el procés català. Però de fet, s’ha posicionat i molt. La lògica era que els socis de l’Estat espanyol haguessin fet pinya i s’haguessin posicionat en contra del procés. I això no ha passat. Ser neutres és jugar a favor en aquest cas. Però no podem demanar que algú es posicioni sobre allò que potser passarà. No. Han de passar coses i aleshores ja es posicionaran. Tot depèn de nosaltres i no hem d’esperar un posicionament internacional. Va al revés. Hem de prendre una decisió unilateral, un trencament, amb una majoria democràtica, i a partir d’aquí el posicionament internacional ja arribarà.
I el referèndum provocarà aquesta reacció?
És el que ha passat sempre. Fins i tot el propi Estat espanyol eh. Hi ha una cosa que s’explica poc, quan denunciem l’actitud de l’Estat hi posem al costat l’actitud molt democràtica de la Gran Bretanya. Però hi poso un matís. La Gran Bretanya sempre va estar en contra del referèndum, i canvia la posició quan Escòcia unilateralment anuncia creïblement que farà el referèndum sí o sí. Millor pactat, deien, però afegien que sinó era pactat el farien igualment, i amb terminis. I és en aquest moment que la Gran Bretanya reacciona. Per tant, seria desitjable que l’Estat espanyol reaccionés. És poc probable, però en qualsevol cas cal prendre una decisió d’aquest tipus perquè reaccioni la comunitat internacional i el propi Estat. Si no és així, també caldrà explicar a la comunitat internacional per què intenten aturar el que no és aturable des del punt de vista democràtic. Generar un conflicte és el que ens pot donar la garantia que comenci a haver-hi reconeixement internacional. Els països democràtics només volen veure que tothom ha estat convocat, i si hi ha una majoria que el seu futur s’ha d’esdevenir en un marc determinat, naturalment la comunitat internacional et van reconeixent.
Font: elMon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada