Ramón Cotarelo: «La didàctica de l'unionisme»

A empentes i rodolons, a contracor, perquè no els queda més remei, els dos partits dinàstics, PP i PSOE i el que aspira a ser-ho, Podemos, comencen a adonar-se que això de Catalunya va de debò i que l'independentisme no s'atura. Per això han decidit moure's. Volen demostrar que ells també tenen idees i que la iniciativa política no és monopoli d'aquests insofribles catalans. Cadascú amb seu inimitable estil, és clar.

Reconfortat amb l'homenatge a Rajoy d'una alcaldessa del PP a Toledo, que ha projectat una imatge de Franco i una altra de Himmler sobre les torres d'un castell, el govern ha mogut fitxa. Amb aquest mateix fort esperit imperial, envia a una franquista a explicar la Constitució espanyola. La senyora Cristina Ysasi-Ysasmendi Pemán, néta d'un militar colpista i un insofrible poeta feixista, té la missió de contraprogramar la tasca exterior de la Generalitat. La pregunta de com entendrà la Constitució una franquista té fàcil resposta: molt bé. En part, la van redactar els propis franquistes, i la que no van redactar ells no l'apliquen, excepte per asfixiar els catalans.

Que la missatgera sigui una franquista i, probablement, per això mateix, una incompetent, és accessori. Allò increïble és que el govern enviï funcionaris (com si no n'hi hagués prou amb els diplomàtics de carrera destinats a l'exterior) a explicar la seva versió de partit (la senyora Cristina és, primer de tot, una funcionària del PP) de la Constitució espanyola. D'aquesta manera, cau en el parany d'internacionalitzar el conflicte, que és precisament allò que els independentistes volen. Sense adonar-se'n, a més, que els auditoris normalment fan més cas a les visions crítiques dels problemes que a les oficialistes. A més de franquistes, uns veritables negats.

Al seu torn, el PSOE ha presentat la seva recent reincorporació, Margarita Robles que, pel fet d'haver viscut i treballat a Catalunya, té una sensibilitat més gran i potser és capaç de redreçar les barbaritats imperials del molt madrileny Pedro Sánchez. Com a jurista experimentada, també se suposa que sabrà filar prim i fer digerible la posició unionista a ultrança del PSOE. Robles proposa reformar primer la Constitució en un sentit federal i fer després un referèndum.

Però Robles oculta -no crec que ho ignori- que és impossible que pugui fer-se aquesta reforma constitucional amb les majories que hi ha, i que previsiblement es mantindrà després del 26-J. També oculta quin seria el contingut d'aquest referèndum català, si serà d'autodeterminació o sobre un altre estatut. D'aquesta forma, la seva posició és menys casernària que la del PP, fins i tot menys que la del secretari general del PSOE, però segueix essent llastimosament allunyada de la situació actual a Catalunya.

Finalment, els anomenats "emergents" de Podemos, o sigui, els aspirants a dinàstics espanyols en substitució del PSOE, diuen el mateix que Robles: referèndum pactat amb l'Estat. De moment, com Robles, ho fien a la legalitat vigent, no pot fer-se, però deixeu que canviïn les coses, que nosaltres pintem alguna cosa i ja veureu com ho fem. Torna a ser tan fals com el discurs de Robles per dues raons:

Primera, no és veritat que la legalitat vigent impedeixi el referèndum. La legalitat vigent no impedeix res. El que ho impedeix és la voluntat política contrària del govern i de l'oposició.

Segona, no cal esperar més eleccions. Si de veritat Robles i Podemos donen suport a un referèndum a Catalunya, que ho reclamin ja. Una vegada més, els unionistes no entenen el fons de la qüestió, que ni els independentistes catalans ni ningú que estigui bé del cap en aquestes circumstàncies, admetria una situació en la qual Catalunya, els seus drets i llibertats, segueixin depenent del fet que una altra majoria absoluta parlamentària torni a portar al govern central una banda de corruptes obstinats a fer que Catalunya involucioni. Decidits a sotmetre-la i seguir esquitllant-la com fan amb la resta dels territoris de l'Estat.

La transició va ser moltes coses, segons qui parli d'ella, però una cosa sembla clara: es tractava de liquidar el franquisme. Aquest franquisme que ha renascut més obscurantista, centralista i corrupte que mai el 2011. Ara ja no és temps de més reformes cosmètiques. És temps que aquesta possibilitat no pugui tornar a donar-se. Els unionistes espanyols farien bé d'entendre d'una vegada que el problema no és a Catalunya, sinó a Espanya; que el problema no el tenen els catalans, sinó els espanyols que, mentre no siguin capaços de posar fi a aquest cadàver insepult, no sortiran del forat. I la cosa és ben senzilla. Es comença per reivindicar la República, cosa que fan els independentistes catalans, però que cap dels tres partits espanyols esmentats s'atreveix a insinuar.

Font: Mon.cat