Roger Buch: «Referèndum impossible. Segona part»

El 26 de juny es repeteixen eleccions i per segona vegada en sis mesos un grup espanyol porta el referèndum català al programa. Els partidaris estatals del dret a decidir de Catalunya, a més, es presenten ara conjuntament. La suma d’Esquerra Unida, Podem i les confluències, reforçades amb MÉS a Balears, només mantenint els vots del 20-D ja esgarraparien alguns diputats a les altres forces. Fins i tot podrien créixer, fer el sorpasso al PSOE i apropar-se al PP.

Però una cosa és que les llistes d’esquerres pro dret a decidir tinguin èxit i l’altra és que aconsegueixin convocar el referèndum que porten al programa. De fet, no hi ha cap enquesta que suggereixi que aquestes llistes, sumant els independentistes catalans i bascos obtinguin majoria. Anant bé, caldria governar amb els socialistes que per més que s’hagin estancat amb un electorat envellit i desconnectat dels moviments socials, continuaran sumant desenes de diputats.

El PSOE no enganya i ja ha donat prou senyals de la seva negativa total al referèndum. Han parlat de repetir Borrell com a ministre i tornen a prescindir de Pere Navarro per posar en primer i segon lloc de la llista de Barcelona a candidats totalment anti-referèndum. A més, s’han negat a pactar amb al Senat amb Podem, fet que implica regalar la majoria de la cambra alta al PP i, per tant, a descartar una reforma a fons de la Constitució. Si el PSOE va renunciar a governar amb els resultats del 20-D podent-ho fer, és perquè hauria d’haver acceptat el referèndum. Ara tampoc ho farà. Això és una evidència.

Els partidaris de pactar un referèndum legal i acordat amb l’Estat tenen ara una nova oportunitat, però si Podem, confluències i independentistes no tornen a obtenir majoria, aleshores el referèndum pactat amb l’Estat el podem considerar impossible com a mínim per una generació. I quan diem impossible no és perquè n’estiguem contents que sigui impossible, sinó perquè és una evidència demostrada amb fets, és a dir amb vots, escons i votacions al Congrés. I per dues vegades consecutives.

I és aquí es veurà si les forces catalanes que encara creuen que és possible pactar el referèndum amb l’Estat, són partidàries del dret a decidir o més aviat partidàries d’esperar eternament que sigui concedit algun dia el dret a decidir. La declaració unilateral d’independència o el referèndum unilateral poden ser difícils, però segur que molt més fàcils que el referèndum pactat en les circumstàncies actuals.

Prengueu aquesta nova oportunitat que és 26 de juny i aposteu fort pel referèndum pactat i si no us en sortiu, igualment sereu rebuts amb els braços ben oberts a la República Catalana que entre tots estem ja construint. Una república que no dibuixaran només els independentistes sinó també tots aquells federalistes que veient que la seva primera opció esdevé impossible, prefereixen l’opció del dret a decidir conseqüent abans de romandre queixosos sota el règim monàrquic del 78.

Font: NacioDigital.cat