Lluís Llach: «Estem en condicions d'anar més enllà del referèndum»

Diuen de Llach que és el prototip de bon diputat: amable, cordial i amb un gran esperit i una gran voluntat de consens i diàleg. Quan va arribar a la cambra catalana, aspirava a trobar-hi el seu lloc, i ara, només cinc mesos després, ja fa la sensació que si en marxés se'l trobaria a faltar. La seva dèria és ser útil en el procés “d'alliberament nacional i social” i, a aquest paper, s'hi aferra tant a dins del Parlament com a fora, quan visita el territori, activitat que fa sovint.

Com es troba en el seu nou paper com a diputat?
Vaig trobant la tasca des de la qual servir millor, però sóc un aprenent i aquí estic explicant què som i què fem.

I en quina situació està el procés?
Jo estic molt animat, perquè som exactament on deia el full de ruta que seríem. Sospito que fins i tot una mica més avançats. Tenim un govern ferm, un president que irradia determinació i convicció, i un Parlament amb majoria independentista. Fem feina, a vegades entrem en contradicció, que ja la volem, i Junts pel Sí fa, perquè li toca gràcies als 62 diputats, de pal de paller d'un procés molt complicat cap a l'alliberament nacional. El més important és que estem fent el que vam dir que faríem i no hi ha res que em faci dubtar ni tan sols que anem tard.

Què espera de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent que presideix en substitució de Muriel Casals?
Estem en la fase d'escoltar totes les aportacions que ens fan els experts, propostes molt interessants que provenen de sectors diferents. A partir d'aquí, podrem demanar a la gent de la societat i les entitats, compromesos o no amb el procés, que ens vinguin a aconsellar. Mentrestant, elaborarem informes i propostes que, un cop estiguin enllestides, enviarem a la mesa del Parlament perquè decideixi si les tramita i els atorga rang legal, ja que nosaltres no ho podem fer perquè som d'estudi.
Aquests documents han de donar peu als òrgans en què s'ha de discutir la nova constitució?
Bàsicament hem de facilitar el material de reflexió i les proposicions per poder redactar una constitució. El nostre objectiu, ara per ara, és estudiar processos i maneres que han servit arreu per fer una constitució, però els que n'acabaran decidint el contingut són els ponents.

A la mesa de la presidència, hi té una diputada de la CUP, Gabriela Serra, i Albano-Dante Fachín, de CSQP. S'hi entén?
Tenim una coordinació absoluta. Estic molt content, i miro, tant com puc, que el PP expressi el que hagi d'expressar. Si tot va bé, però, el procés constituent no es limitarà només a això, perquè hi ha la voluntat política que la gent faci també el seu procés constituent, que decideixin quin país volen, i com i quan el volen. Serà un pas important, perquè servirà per blindar la mateixa comissió. També es preveu que el resultat que s'obtingui sigui tan vinculant i orientatiu com sigui possible per als que hagin de redactar la futura constitució.

Quan i com s'engegarà aquest procés constituent més social?
Molt aviat, i ho farem amb col·lectius socials i amb tots els partits polítics a favor del dret d'autodeterminació. Nosaltres no volem discutir tant d'independència, sinó de la república que volem. Pensem que hi ha gent que no és independentista, però que pot aportar idees. Si són partidaris del dret a decidir, també els toca decidir quin país volen amb la finalitat que vulguin.

Veu predisposició en la formació de Catalunya Sí que es Pot?
Hi anem tenint contactes; això és l'única cosa que puc dir. I en tots els contactes hi ha molt bona recepció.

I el PSC?
No sé si s'hi pot comptar.

I CDC, que viu moments complicats amb la refundació?
Puc assegurar que Junts pel Sí es troba en un estat molt saludable. CDC està duent a terme la seva refundació, i els desitjo molta sort, perquè penso que aquest país necessita un centredreta fort. I si és independentista, millor. Com que no els he votat mai, em puc permetre dir-ho.

Fa poc va signar el manifest contra la judicialització del procés que ha impulsat la CUP i és president d'una comissió que està sota la lupa del TC. El preocupa una inhabilitació?
És un risc, però sé el mandat democràtic que tinc i no estic disposat a trair-lo. Com que ja sóc vellet, estic disposat a passar el que sigui per tal de ser fidel al mandat democràtic. Que m'inhabilitin o no forma part del contracte social que tinc amb els meus electors.

Com viu aquesta situació una persona com vostè, que ja va rebre els embats de la dictadura franquista fins al punt que va decidir exiliar-se?
Vaig viure el món dels exiliats republicans quan vaig anar a viure al París prohibit, i és una paraula que em fa massa respecte. Jo vaig ser un exiliat cultural. Ara, però, el moment és molt diferent, perquè –i ho crec profundament– una gran part d'aquest país ha deixat de ser súbdit i ha esdevingut protagonista del seu futur. I els polítics hi són perquè la gent ja hi era abans. Ho aconseguim o no, jo ja tinc una alegria gran que sobrepassa el procés, perquè veig les persones exercir el seu dret com a ciutadans. Ho he predicat tant en cançons que ara ho trobo meravellós. I que sigui precisament gràcies a l'assumpció del paper demòcrata del ciutadà, per a mi ja és festa major. Per tant, ho visc sense por ni recança, i arribarem on arribarem. I si algun dia aquest país, en un exercici democràtic, diu que vol autonomia, em sabrà greu, però ho acceptarem i marxarem cap a casa.

Creu que amb somriures n'hi haurà prou?
Caldrà la força democràtica del vot. Si la gent continua empenyent, no hi haurà força que ho aturi en una Europa democràtica. No en tinc cap dubte. Com ho farien? Ens inhabiliten? Mentre la gent vagi a votar, que m'inhabilitin tant com vulguin. Que ens tancaran l'aixeta? Fotrien enlaire la tercera economia europea. A veure si comencem a agafar consciència del valor del que fem; estem inventant democràcia i això té un valor afegit que les conselleries d'Europa observen meravellades, contràriament al que passa aquí.

Aquest optimisme l'encomana a la gent quan va pel territori o l'hi encomanen?
Segurament és mutu. Jo no entenc el tarannà dels que pensen que les coses estan encallades quan tenim el govern més efectiu dels últims temps, un Parlament que treballa i un full de ruta amb totes les garanties democràtiques. També tenim, a més, un Estat que prefereix fer el tocino i declarar que la gent ha de passar fred o quedar sense llar abans que alguna persona assimili que el procés social
i el nacional van de bracet. L'Estat espanyol ens dóna raons per ser optimistes, perquè obliga el ciutadà a reassumir el paper de protagonista, i a mi, això, m'agrada molt.

I no el preocupa aquesta divisió de vot a Junts pel Sí?
El que per a nosaltres és un alliberament, per a d'altres és un trauma. Des del primer dia, sabem que les diferències ideològiques existeixen i estan perfectament assumides, perquè sabem que si no anem junts no guanyarem. Aquí no grinyola res i recordo que ja hem passat unes eleccions i no ha passat res. Això funciona i va endavant; sóc testimoni i en dono fe, entre altres coses, perquè el dia que això trontolli jo no hi seré.

Com veu la convocatòria de noves eleccions el 26 de juny?
Amb molta indiferència. L'única cosa que m'interessa, perquè pot afavorir Catalunya, és que una formació com Podem obtingui molta força i, com que això no es preveu, nosaltres anem fent, com diu el president.

Anirà a votar?
Segurament sí. Mentre tinguem alguna cosa a discutir amb Madrid i el poder sigui allà, hem d'anar-hi a negociar.

És partidari de buscar un referèndum?
Ja estem en condicions d'anar més enllà del referèndum, i l'exercici democràtic el podem fer igual dissolent el Parlament i convocant noves eleccions. I si no guanyem, cap a casa.

I es tornarà a presentar a les pròximes eleccions?
Si no serveixo, no. Jo tenia una vida molt fàcil, escrivint, dedicant-me a la meva fundació, coneixent noves cultures... Així que si no és per servir, no.

Font: elPuntAvui.cat