dilluns, 9 de maig del 2016

Víctor Alexandre: «L'obsessió espanyola per esborrar nacions»

Des del 5 de maig passat, la televisió basca ja no es pot veure a Navarra. Euskal Telebista, acatant el manament del Ministeri d'Indústria espanyol, que li ordena la suspensió de les seves emissions en aquell territori, ha decidit obeir i posar fi a més de vint anys de compartició de l'espai radioelèctric. Això passa, a més, després que la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions hagi obert expedients sancionadors i procedit al precintat dels equips i de les instal·lacions, cosa que afecta els repetidors, digitals o analògics, gestionats pels municipis que difonien el senyal. Sembla una barbaritat, oi? Doncs sí, és una barbaritat. Però d'un Estat com l'espanyol, que criminalitza els referèndums, que criminalitza les urnes, que criminalitza els dirigents polítics que les posen i que criminalitza fins i tot la federació de Comunitats Autònomes, es pot esperar això i molt més.

Tot plegat té el seu origen en una denúncia feta per l'anterior govern navarrès d'UPN, de la qual el govern actual d'Uxue Barkos no en sabia res. Barkos, que abans d'iniciar la seva carrera política, havia estat corresponsal d'Euskal Telebista a Navarra, ja ha retirat la denúncia, però el ministeri, amb la mateixa ideologia que UPN, segueix endavant. UPN recordem-ho, és un partit ultranacionalista espanyol que ja fa anys que, per paradoxal que sembli, vol reformar la Constitució espanyola. Sí, sí, la vol reformar. Però només per fer-hi desaparèixer la Disposició Transitòria Quarta, que és la que permet la incorporació de Navarra "al règim autonòmic basc". És a dir, la unificació d'Euskadi i Navarra com a territoris d'Euskal Herria. Aquest punt, aquesta finestra oberta a l'enfortiment de la nació basca, té aterrida UPN, que malda per evitar-ho. Així ho va expressar Miguel Sanz, el seu president, l'any 2004: "No és lògic que la comunitat més històrica d'Espanya estigui sotmesa de manera permanent a una espasa de Dàmocles, en què la ciutadania es torni boja i s'aconsegueixi una majoria absoluta al Parlament que permeti configurar una altra realitat política amb Euskadi. No ho podem consentir."

Esborrar la nació basca, esborrar la nació catalana, esborrar la nació gallega, esborrar, esborrar, esborrar... Tota la història espanyola es concentra en aquesta mateixa obsessió. El seu pas per Amèrica no tenia cap altra finalitat: esborrar, imposar i espoliar. Esborrar nacions, imposar-hi costums, cultura i llengua i espoliar-ne les riqueses per dur-les a Castella. Ha transcorregut més de mig mil·lenni i encara se'n vanten cada 12 d'octubre amb una 'Fiesta Nacional' que parla d'una 'Raza', que anomenen 'Hispanidad' i que celebren amb desfilades militars, tancs, canons i avions de guerra.

L'article 145 de la Constitució espanyola també és fruit d'aquesta malaltissa obsessió. És l'article pensat expressament per impedir la federació del Principat, del País Valencià i de les Illes. No fos cas que, confirmant la temença d'UPN, la ciutadania d'aquests països es tornés boja i aconseguís una majoria absoluta en els seus parlaments que ho permetés. En altres paraules: si no pots esborrar, intenta esquarterar. És una mica emprenyador, perquè la víctima es mou, crida i no es deixa, però cal perseverar perquè un poble esquarterat és un poble minvat. I ves per on, tot i així, resulta que no se'n surten.Som al segle XXI i encara continuen obsedits amb l'esquarterament dels Països Catalans i d'Euskal Herria. Som a l'època en què s'han abatut les fronteres de les telecomunicacions, i ells, sense el més mínim sentit del ridícul, encara pretenen impedir que una part del poble basc pugui veure la televisió d'una altra part del poble basc (!). Però, és clar, estem parlant de l'Estat espanyol. Un Estat que seria capaç de dur-nos a l'època de les cavernes, si això li garantís la 'Unidad de España'.

Font: Mon.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada