Teresa Casals: «Fora de joc»

El govern espanyol en funcions del PP ha tornat a caure en el fora de joc en les seves relacions amb Catalunya. Aquesta vegada la delegada del govern a Madrid, digna filla del seu pare, va decidir que, a la final de la Copa del Rei, els socis del Barça no podrien entrar al camp del Calderón amb l'estelada. La delegada assumia tota la responsabilitat de la decisió presa, però diligents i empàtics, membres del seu govern en funcions, van córrer a donar suport a la seva decisió. Deien que l'estelada creava divisió i podria provocar aldarulls entre les afeccions del Barça i del Sevilla.

Es pensaven que ens farien un gol i estaven en flagrant fora de joc. En relació amb Catalunya sempre estan fora de joc. És tanta la seva arrogància, tenen tan arrelada la visió casernària de l'estat i el sentit de propietat del territori que no s'adonen de la seva capacitat de fer el ridícul. I estan molt acostumats a tenir arbitratges a favor, però aquesta vegada s'han entrebancat amb un jutge que ha dictaminat a favor de la raó, del sentit comú i de la llibertat d'expressió, que és una part essencial d'un estat de dret i la màxima expressió de la democràcia.

No els agrada que el món vegi milers d'estelades al vent perquè saben perfectament que és la reivindicació d'un poble que vol ser lliure, d'un poble que vol ser respectat i no tractat com un súbdit. Un poble cansat de rebre agressions constants per part d'un estat que no entén les diferències i que, com l'escorpí del conte prefereix ofegar-se que passar el riu a les esquenes de l'amic que l' ajuda a desplaçar-se a través de l'aigua. L'instint és més fort que la raó. I per això li clava el fibló sabent que serà la fi dels dos. Molt primari tot plegat.

Senyora delegada, gràcies. Ha convertit un espectacle esportiu en una plataforma per explicar, una vegada més, al món que Catalunya democràticament, pacíficament ha decidit que vol un estat que defensi els interessos dels seus ciutadans, que treballi al seu favor, no un estat que dediqui el temps, els recursos i els esforços humans, que paguem entre tots, a perseguir estelades, xiulets i cossos diplomàtics per impedir que els representants catalans puguin fer la feina per a la qual van ser votats.

Potser hauria estat bé preguntar-se, senyora delegada, el perquè de la reivindicació catalana. Per què dos milions de catalans no se senten representats pel govern que vostè representa i en nom del qual actua?. Repassi la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, llegeixi a fons la Llei Wert, una llei desastrosa des de tot els punts de vista feta amb l'objectiu «d'españolizar a los niños catalanes», revisi el nostre finançament volgudament insuficient, la nostra manca d'infraestructures... Cada bandera que vegi onejar li diu, els diu, ben clarament: Prou! Per dignitat, per la nostra gent, volem ser lliures!. Ara ja no cal que s'ho pregunti. Ha fet tard.

Des de Catalunya, tots aquells que no ens desplaçarem a Madrid, els qui no estarem al camp estarem ben atents. Al joc, evidentment, però també a tot el que es vagi esdevenint. Cada senyera al vent serà el símbol de la voluntat de tot un poble de no claudicarà. Gràcies, altra vegada, senyora delegada.

Font: NacioDigital.cat