La política ha estat sempre una relació entre forces i per més que les actituds democràtiques i la concepció moderna dels drets humans atorguin una major representativitat ciutadana i una actitud més permeable de les institucions de poder, tots els elements que conformen una societat com l’economia, la fiscalitat, el dret o les institucions estan sotmeses a una correlació de forces i interessos.
La voluntat d’independència de Catalunya xoca frontalment amb la concepció patrimonial de l’Estat per part de les elits governants, concebudes per si mateixes com un cos tancat, de tradició econòmica extractiva, clientelar i posseïdora tradicional del poder.
Davant d’això la reacció dels aparells de l’Estat (espanyol) no poden ser sinó els observats: negació de drets (nacionals, lingüístics, històrics i fins i tot econòmics i socials), judicialització de les reivindicacions (processament de representants polítics, anul·lació de lleis i persecució administrativa) i amenaça de represàlies (boicots econòmics, expulsió d’institucions internacionals i mal tracte pressupostari i en infraestructures).
Hem d’assumir per tant que la revolució dels somriures algun dia s’haurà de posar seriosa. I cal explicar-ho. Catalunya ha decidit transitar pel camí cap a la llibertat per vies estrictament democràtiques, però aquest camí no es contradiu sinó que necessita alhora una profunda determinació en la no acceptació d’aquelles decisions que van en contra de la nostra llibertat. No desobeïm. Obeïm-nos d’un vegada a nosaltres mateixos!
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada